Els atributs d'un bon polític

Diumenge passat vaig tenir l’ocasió de llegir l’article de la secció la Seca, la Meca, i... de la Gemma Rial. L’article s’intitulava Polítics de primera i feia un bon recull sobre quines qualitats han de tenir i quines no han de tenir els polítics per ser considerats bons. Sense ànim de criticar, i assumint la sana diversitat d’opinions, voldria donar la meva visió sobre la seva reflexió.

Comparteixo en la major part els atributs que se citen a l’opinió com a necessaris per a ser un bon servidor públic. Tots els polítics hauríem d’elevar l’honestedat, la noblesa o les creences a valors essencials i irrenunciables. Comparteixo també les qualitats que se citen a l’article com a negatives. La recerca de cadira a qualsevol preu, ser un titella d’algú amb més poder o simplement desenvolupar un càrrec per enriquir-se, formen part de les actuacions més lamentables que pot desenvolupar una persona que exerceix la política.

Per altra banda, no comparteixo la importància que se li dóna al fet que si les intervencions es fan llegint uns papers s’entra immediatament en la categoria de mal polític. M’explico. No penso que la capacitat d’oratòria no sigui important, ans al contrari, la capacitat de consens, de seduir i de convèncer d’un polític ha d’estar sustentada per una bona capacitat d’expressar-se. Però hi ha bons oradors que llegeixen els discursos, poso per cas l’Obama.

També crec que és ben diferent llegir i no sortir en cap cas del guió establert a ser capaç posteriorment de seguir un debat desenvolupant arguments propis. En aquest darrer cas, la lectura inicial tampoc suposaria un problema insalvable. Sempre m’he esforçat a fer les meves intervencions orals llegint el mínim perquè entenc que mirar el públic m’apropa a ell. Però no considero que aquesta qualitat sigui la més important ni em faci sobresortir sobre els altres.

Perquè per a mi, és molt més important en un polític, a banda de les expressades anteriorment, les idees, el talent a l’hora de buscar solucions, saber escoltar, la visió de futur, les maneres de fer, la bona exemplaritat, l’actitud positiva i mantenir allunyades l’ànsia de poder, l’enveja o la destrucció de l’adversari. Personalment considero que el fet que es llegeixi o no un discurs, és simplement anecdòtic.