Ho sap tothom, i és profecia

S’apropa Nadal. Com cada any hem baixat a Barcelona a veure el pessebre que l’ajuntament instal·la a la plaça de Sant Jaume. Tot i que sempre hi ha qui remuga, el pessebre m’ha agradat. Sorprèn. És original, post convencional, creatiu, atrevit, oníric, efímer... Cal emmarcar-lo, però. El pessebre és un homenatge a J. V. Foix, referent indiscutible de la poesia catalana del segle passat, coincidint amb el 30è aniversari de la seva mort el proper gener. Els autors del pessebre, dos artistes d’Olot, Quim Domene i Toti Toronell, han fet una recreació plàstica, una reinterpretació del conegut poema nadalenc Ho sap tothom, i és profecia que l’avantguardista Foix va dedicar als seus amics com a present de Nadal l’any 1953, il·lustrat per Dalí.

Aneu-hi. És entretingut i requereix el seu temps. Dins d’un quadrilàter tancat hi ha nou esferes transparents, com si fossin aquelles boles de vidre amb efecte neu que sacsejàvem de petits. Cada bombolla de plàstic representa una de les nou estrofes del poema nadalenc. Als quatre extrems del quadrat hi ha un cartell amb les nou estrofes del sublim poema que fan de guia. Per tant, cal moure’s. Llegir una estrofa i contemplar l’esfera corresponent amb el seu mateix número. O esguardar una esfera i llegir la seva respectiva estrofa. Requereix una visita reposada. Contemplar les nou grans boles transparents és llegir la reinterpretació dels versos que Toronell i Domene fan de l’hermètic Foix. “Una barreja del Nadal màgic, el religiós i el tradicional”, com han definit aquest pessebre. Múltiples lectures.

A la primera esfera veureu un llit alçat sobre una estructura de fusta, recobert de palla i acompanyat d’un mòbil d’astres en moviment. Als seus peus les imatges de l’àngel, del nen Jesús, la Verge Maria i Sant Josep, cedides pel Museu dels Sants d’Olot. Emergeixen, com regals nadalencs, de les seves caixes de cartró. El famós vers i cantarella A cal fuster hi ha novetat es repeteix en totes les estrofes i en totes les esferes. No explico més. Hi veureu llocs del món foixià, uns reis màgics molt nostres damunt d’un tren elèctric, el cagatió, l’home dels nassos del 31 de desembre, el dinar familiar amb un arbre guarnit de culleres... Bon Nadal!