La SAC, exemple d'associació cultural

La Societat Andorrana de Ciències (SAC) neix com a entitat voluntarista per divulgar les ciències de la salut, i progressivament amplia el seu camp d’acció a d’altres àmbits del coneixement, com són les ciències socials i humanes. Per difondre les activitats més enllà de l’escala local, entra en contacte amb diferents associacions culturals estrangeres. Menció especial mereix, del llarg llistat d’organismes dels quals n’és membre o col·laborador, la Universitat Catalana d’Estiu que acull la diada d’Andorra. Any rere any, a Prada de Conflent, la temàtica andorrana es dona cita i s’ha consolidat com a l’activitat més important i de més ressò de l’agenda cultural andorrana. Per les seves aules han desfilat com a conferenciants la majoria de polítics i in­tel-­ lec­tuals del país, capaços d’aplegar un nombrós públic per les expectatives que genera una programació que sempre suscita interès. Amb esperit participatiu ha obert les portes a tot un seguit de persones amb inquietuds per donar-se a conèixer i comunicar el seu saber que d’una altra manera no hauria estat possible. La jornada té com a colofó la publicació d’uns annals que recullen les ponències i esdevenen un document de consulta obligada.

Parlar de la SAC és parlar del Josep Vilanova, l’Àngels Mach i l’Antoni Pol, que han sabut captivar gent amb inquietuds intel·lectuals i perfils molt diversos i canalitzar, en el decurs de 33 anys d’experiència, les necessitats d’un col·lectiu que desenvolupa una activitat cultural amb capacitat per suplir mancances i complementar l’acció cultural del Govern. Aquesta associació, que irromp als anys vuitanta del segle passat, ha estat capaç de mantenir-se, com també ho ha fet el Cercle de les Arts i les Lletres, mentre que d’altres han desaparegut, com ara el Comitè Andorrà de Ciències Històriques.

L’activitat de la SAC té quelcom d’èpic, els equilibris per finançar els actes i les nombroses publicacions, així com les subvencions que han minvat els darrers anys a causa de la crisi, no sempre fan justícia als resultats obtinguts i a una dedicació que no coneix horaris. Si alguna cosa caracteritza la SAC és la tenacitat que els permet sobreviure i que ha estat capaç de construir una xarxa cultural amb la qual tots, d’alguna manera o una altra, hem tingut contacte o en formem part.