Bon any!

Aquest mes fa 100 anys que sortia al carrer Les Valls d’Andorra, la primera publicació andorrana. S’edità a Barcelona amb el subtítol de Defensor dels interessos del País en general y de cada un dels seus pobles en particular. Més enllà d’un homenatge al pioner de la premsa andorrana defensant la llibertat d’informació, em sembla oportú reproduir un paràgraf definidor de L’ideal de les Valls d’Andorra, signat per Benito Mas:

“Aixis es, que alguns bons andorrans massa gelosos dels seus privilegis no deuhen espauricarse al veurer aparexer en Andorra un periodich, per que ten sa rahó de ser. Molt be poden compendrer que los andorrans actius y diligents no deuhen quedar indiferents als adelantos de la civilisació. Un tal procediment los faria quedar aislats, rónechs, y seria mirada Andorra com una cosa estranya, refractaria a la civilisació y al progrés, als quals ses endurides roques semblen oposarse a la entrada”.

Quins són els “adelantos de la civilisació”? La Van­guar­dia, en les pàgines especials d’informació quinzenal des d’Andorra, ha remarcat “setze fets rellevants que han deixat petjada el 2016... i que també marcaran el desenvolupament del país durant el futur proper”. Ja els coneixeu i, si els deu manaments es poden resumir en dos, aquests setze ho poden fer en una mica més de tres. Els dos primers en defensa “dels interessos del País en general” i el tercer en defensa “de cada un dels seus pobles en particular”:

1) UE i Andorra. Diu bé el diari: “mereixen un article a part...i, de fet, aquest serà un dels temes candents del 2017”. Sempre he defensat el mateix: consens i consens. També pedagogia i, com deien el 1917, geologia, a fi de no quedar aïllats i que “ses endurides roques” no s’hi oposin...

2) Intervenció bancària. “La crisi financera més important de la història d’Andor­ra.” Els idus de març d’Andor­ra, vaig escriure aquells dies del 2015. Tenia raó Plutarc: “no és igual de preveure el destí que guardar-se’n”.

3) Competències comunals i transferències als comuns, dues de les quatre lleis “superqualificades” que la “defensa de cada un dels seus pobles en particular” va fixar en l’article 57 de la Constitució, superiors, òbviament, a la llei del pressupost.

Bon Any!