Foc i lloc
'España, mi Patria'
Demanàvem als Reis el que volíem i el que els pares i els mestres volien que demanéssim
Estava temptat d’escriure la tòpica carta als Reis del columnista de premsa, demanant seny als polítics locals, pau a la Terra entre els homes de bona voluntat i la independència de Catalunya, quan m’ha caigut a les mans una carta signada per un servidor el 1955 i que va ser lliurada en mà al rei negre dels magatzems Can Vilardell, de Barcelona, per un nen de vuit anyets, però que, per art de la màgia que acompanya sempre les coses dels Reis, he trobat curosament guardada en els arxius del meu pare. Pel que té de testimoni dels somnis infantils de tota una època –i per altres detalls que l’avisat lector sabrà escatir–, em faig el plaer de transcriure-la seixanta-un anys més tard d’haver estat escrita. Amb una cal·ligrafia de plumilla y falsilla, y depurada de faltes d’ortografia, diu així:
“A SS. MM. los Reyes Magos, Melchor, Gaspar y Baltasar. Con el mayor respeto y veneración, tengo el honor de dirigirme a Vds. para comunicarles que he sido muy bueno durante todo el año en casa y en el colegio y que he ido a misa todos los domingos. Les ruego tengan a bien traerme los siguientes juguetes: Un plumier de doble compartimiento, con lápices, mango y plumillas. Una ampollita de tinta Pelikan azul oscuro. El libro escolar ‘España, mi patria’. Un suéter de lana y unas botas de agua. Un Meccano del número 0, y si no puede ser, el que puedan. Si no puede ser ningún Meccano, un tragabolas, o mejor Meccano y tragabolas las dos cosas. Una pistola y un puñal. Un arco con flechas. Calendario Taco Myrga 1955. Una diligencia con indios. Dulces variados. Una Enciclopedia por D. José Dalmau Carles y unas zapatillas para mamá del 39 y una corbata para papá. La Enciclopedia, que sea de grado medio y puede ser de segunda mano. Una manga para hacer café para la yaya Ramona, una bufanda para el tiet y juguetes para mis primitos y unas gafas nuevas para la tía Tresina y blat de moro para las gallinas. Gracia que espero merecer de la bondad de SS. MM., a quienes deseo muchos años de vida.”
No cal dir que els Mags no em van portar tot el que demanava; però sí molt més del que em porten els últims anys, en què al balcó, el dia de Reis, només hi trobo un paquetet de carbó i tres burilles ensalivades.