Foc i lloc
Els nostres desitjos per al dia de Reis
Tenim la il·lusió que DA tregui dels llimbs les reformes tants cops promeses
Quan llegeixin aquestes línies, segur que casa seva estarà plena de regals oberts i papers d’embolicar escampats arreu. Els Reis hauran complert amb escreix, igual que fa uns dies el Pare Noel i el Tió, l’objectiu de repartir il·lusió i felicitat.
Des del PS sabem que alguns dels regals que esperem –no per a nosaltres, sinó per a tot el país– no arribaran avui. Volem tenir la il·lusió, però, que ho faran al llarg del 2017. A la vegada, malauradament, hem de mantenir cert escepticisme. Parlo, evidentment, de les grans reformes que necessita Andorra: la del model de competències i transferències, la sanitària, la viabilitat del sistema de pensions i d’unes pensions més justes, i la de la funció pública. Una altra que també està perduda als llimbs dels demòcrates és la de l’àmbit social i laboral –regulació de vaga inclosa– tot i haver-se promès, ni més ni menys, que a tot un secretari general de l’ONU.
DA fa anys, des que va arribar a Govern, que diu que té la voluntat de tirar aquests canvis endavant. La realitat, però, és ben diferent. Entrem ja al setè any de mandat demòcrata i tot continua exactament igual, fet que evidencia que de projecte, DA en tenia ben poc, més enllà de fer el que fos per arribar a l’executiu. Des que ho van aconseguir, els avenços més significatius que ha fet Andorra –n’hi ha hagut, no es pot negar– han estat la continuïtat de mesures i actuacions ja engegades pel PS, sigui en l’àmbit de les relacions internacionals i la transparència i en sectors com ara l’educació o el cultural. De projectes propis, poca cosa. I poca cosa perquè DA continua donant la sensació de voler acontentar massa corrents interns i massa interessos. I ara, a més, surt el debat de la successió de Toni Martí, que sembla més prioritari que les grans reformes abans esmentades, que no cal dir, han de marcar, i molt, el futur d’Andorra. Un dia com avui al PS volem tenir la il·lusió que les nostres esperances es faran realitat aquest any i que DA complirà les promeses i podrem veure les reformes engegades, i a més, en la bona direcció. També tenim clar que si arriben al Consell hi treballarem constructivament per millorar-les. Esperem, creuem els dits, que al final d’any DA no ens torni a portar carbó.