Apostar pel futur a Europa

El futur acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea és la clau per al futur del país. Quan parlem de negociar un acord, parlem de negociar un nou marc de relacions que definirà l’encaix del nostre país en el context europeu i que, d’entrada, posa de manifest la voluntat de deixar enrere l’opacitat, el proteccionisme i les reticències del passat per convertir-se en un Estat plenament homologat, amb objectius i ambicions que s’han de defensar durant el procés negociador que el Govern està desenvolupant des de fa mesos. Es tracta, en definitiva, de lluitar pel futur que volem per a Andorra. La voluntat de qualsevol societat moderna és assentar les bases d’un horitzó amb el màxim de possibilitats perquè els ciutadans puguin desenvolupar el seu projecte de vida sense que hi hagi condicionants externs que limitin les seves aspiracions. La Unió Europea ens permet això: enderrocar els murs que fins ara encotillaven Andorra en molts àmbits, tant a nivell individual com col·lectiu i institucional. Quan decidim que sí, que apostem per ser a Europa, hi ha un horitzó que no hem de perdre de vista: l’accés de les empreses i ciutadans d’Andor­ra a un mercat de 500 milions d’habitants. Aquest fet suposa una oportunitat, però també un seguit de reptes que hem d’entomar amb serenitat i decisió. Des de fa 6 anys, el projecte de demòcrates ja està portant a terme els canvis estructurals que ens situaran en una posició avantatjosa i que ens permetrà centrar-nos en els temes que fins ara no havíem hagut de plantejar en tant que Estat tercer. Haurem d’afrontar reptes, com deia, i de ser transigents per ser creïbles i fiables. I un dels reptes que haurem d’afrontar, sens dubte, és el del tabac. L’acord d’associació amb la Unió Europea no acabarà amb el tabac, però no hem de permetre que aquest sigui un obstacle per obrir portes a oportunitats en altres àmbits. L’acord d’associació només pot ser beneficiós per a Andorra, i això ho saben totes les forces polítiques d’aquest país. I saben, a més, que aquest és l’únic camí encara que els sigui més rendible políticament erigir-se amb la bandera d’un proteccionisme arcaic que no contribueix a l’avenç col·lectiu. Podem fer dues coses: avan­çar-nos al futur posant en marxa els canvis que el país necessita per afrontar el seu encaix al món, o bé esperar que ens obliguin amb ultimàtums. Andorra ja no pot viure del marge ni al marge.