Aviat, un nou Copríncep francès

D’aquí a uns mesos prendrà possessió un nou Copríncep francès, o Coprincesa –mai se sap–. La voluntat de l’actual de no presentar-se una altra vegada al sufragi dels seus electors implica aquest canvi. És força difícil avui anticipar la identitat del polític que convencerà el poble gal. Les primàries socialistes estan encara en curs i es desconeix, per tant, el representant d’aquest partit que competirà amb els altres candidats designats pels seus respectius grups. Ara bé, no podem passar per alt la sorpresa que representa l’evolució inesperada de la política francesa, amb la jubilació anticipada d’alguns dirigents històrics.

A casa nostra, esperarem el resultat d’aquests comicis amb certa impaciència. En efecte, som conscients de la nostra dependència en relació amb la bona salut econòmica dels veïns. És doncs del nostre interès que l’elegit tingui a bé aplicar unes mesures que permetin als ciutadans francesos millorar la seva situació i doncs gaudir més dels encants que els podem proporcionar. Més enllà d’aquesta primera observació, sembla im­prescindible que el futur Copríncep entengui les nostres peculiaritats i ens faci costat en aquests moments de reconversió de la nostra economia. Certament, no serem la seva principal preocupació, però els nostres representants l’hauran de convèncer que necessitem, amb certa celeritat, la seva ajuda, entre altres, en la negociació encetada amb Europa. Per a molts països estrangers som encara uns desconeguts i els costa entendre el lloc que ens pertoca en el nou escenari. Estats semblants al nostre no coneixen la mateixa dificultat, atès que al llarg de la història s’han significat de forma més visible. Ara bé, la nostra discreció no ha de ser un obstacle a la nostra plena acceptació en l’àm- bit europeu, sense que ai- xò pressuposi l’acceptació d’uns sacrificis exagerats. La intervenció del Copríncep serà doncs, útil, atès el paper rellevant que ostenta en el marc de les relacions internacionals. S’haurà de personificar com el defensor dels legítims interessos d’Andor­ra, fent conèixer i valdre la nostra identitat, construïda al llarg dels segles i que cal preservar en un món cada dia més globalitzat i uniforme.