Foc i lloc
Adéu a Mário Soares i a Zygmunt Bauman
Deixarà la societat actual figures amb aquesta vàlua i conviccions?
En pocs dies hem rebut la trista notícia de la pèrdua de dues grans personalitats. Una relacionada amb la política i l’altra amb el pensament i la sociologia. El passat 7 de gener d’aquest any desapareixia el portuguès Mário Soares, i dos dies després, el 9 de gener, el polonès Zygmunt Bauman.
Mário Soares, un polític socialista portuguès, és considerat el pare de la democràcia d’aquell país. També un home clau per a l’esquerra europea. Després de passar molts anys a l’exili, va tornar després de la revolució dels clavells i va esdevenir ministre d’Afers Exteriors del primer govern democràtic. Posteriorment va ser primer ministre dues vegades i finalment president de la república, també en dues ocasions, en aquest cop de forma consecutiva, entre 1986 i 1996.
El valor polític de Soares ve donat per la defensa de la democràcia després de molts anys de dictadura. També s’ha de remarcar la seva visió europeista, que el va fer apostar de forma decidida per incorporar Portugal a la Unió Europea i a defensar els valors originals de l’organisme comunitari.
Per la seva banda, Zygmunt Bauman va ser un gran pensador que es va fer famós per crear el concepte modernitat líquida. Bauman analitza com la societat actual, profundament globalitzada i canviant, afecta les relacions humanes.
El polonès també va reflexionar sobre la vida, l’amor, l’holocaust, el consumisme, internet o la globalització. El pensament de Bauman és extraordinàriament actual i encertat. Tant l’un com l’altre, sense cap mena de dubte, són dues persones que van viure, es van educar i es van formar majoritàriament durant el segle XX. Cent anys en què es van viure grans canvis però també un realçament de grans valors humans després de les dues grans guerres mundials.
Sento gran admiració per aquestes i altres persones que han deixat una empremta important a la societat en la qual van viure. Però immediatament després em pregunto si el món actual, el que estem construint, el de la immediatesa, la sobreinformació i l’estrès podrà arribar a deixar a les generacions futures personatges amb aquesta vàlua de pensament i conviccions.