Tindrem reforma sanitària?

Fa uns mesos, el cap de Govern demanava un pacte d’Estat per la sanitat i ara el ministre de Salut planteja augmentar el copagament i crear impostos per finançar-la, proposta rebutjada per un ampli sector de l’oposició. Entenc que la reforma d’un sistema sanitari és quelcom més que la reestructuració d’una empresa deficitària; no es tracta tan sols de produir més i gastar menys. Una reforma sanitària exigeix un projecte clar i definit que no pot ser fruit de la inspiració divina, sinó conseqüència d’una anàlisi rigorosa que detecti els problemes, sense confondre gestió i reforma. S’ha de definir quin model sanitari es vol, quin és el preu, quins mitjans necessita i d’on han de sortir els recursos.

El ministeri, que no ha elaborat encara la cartera de serveis que marca la Llei de sanitat del 2009, permet al SAAS fer part d’una reforma que aboleix de facto el sistema liberal. La llei s’ha de complir o s’ha de canviar, però el SAAS no pot modificar el model, de forma unilateral, sense un debat parlamentari previ. La problemàtica sanitària no afecta únicament el SAAS, que també, sinó el conjunt del sistema. Tothom està d’acord que la sanitat és deficitària per si mateixa i pel desgavell que afavoreix els abusos d’institucions (CASS-SAAS), professionals i usuaris, sumat a la històrica inexperiència i manca d’interès de molts polítics. S’ha teixit una teranyina inexpugnable i el secretisme tan sols beneficia qui vol mantenir el desordre. Sense conèixer les xifres, l’únic que es pot afirmar d’entrada és que es necessita control per a tothom: institucions, prestadors de serveis, usuaris i, fins i tot, polítics. Falta informació i les mesures aplicades fins ara no han servit per reduir el dèficit. Cal revisar la hipertròfia del sistema i la solució no passa per copagaments o figures impositives per perpetuar el problema.

Una reforma sanitària ha de tenir uns objectius que respectin el marc legal i proposin canvis legislatius, sense introduir-los per la porta falsa. Cal definir si es manté la lliure elecció de metge i el sistema de medicina liberal o si es vol anar a un sistema de quotes i adscripció de pacients sense lliure elecció, com l’espanyol. Sembla que tan sols interessa limitar la cobertura de la CASS i fer convenis amb hospitals catalans.