Retallar d'amagat

Fa només un parell de mesos d’un intens debat monogràfic de polítiques socials al Consell General. Llavors, vam poder demostrar (amb xifres a la mà) les retallades aplicades en pensions de jubilació, prestacions socials i de manera encara molt més cruenta en les pensions d’invalidesa.

Al nostre entendre, una Andorra moderna i de futur no pot ser un país amb unes pensions de jubilació tan baixes sobretot per a les persones de menys renda, que no donen les condicions mínimes de vida que són exigibles. Tampoc pot ser un lloc on una invalidesa et situï en situació de precarietat per a la resta de la vida. Aquesta no és la meva Andorra.

Només es pot titllar com una manca d’honestedat política que el ministre d’Afers Socials no aprofités aquell debat per exposar el canvi tan radical que es preveu en el barem patrimonial per accedir a complements de pensions de jubilació i d’invalidesa en el pressupost per al 2017 que, en aquelles dates, ja havia estat aprovat pel Govern.

Unes modificacions de les quals, a més de ser colades d’amagat via pressupost, no se n’havia donat ni tan sols informació ni a la Federació de la Gent Gran ni a la de Persones amb Discapacitat. Unes retallades brutals que ataquen de soca-rel (de nou) els drets d’una part de la societat; en aquest cas de la classe mitjana, a qui amb aquests canvis es vol empè­nyer a empobrir-se i, finalment, a situacions de precarietat.

Sembla que la tendència amb el canvi de titular a la cartera d’Afers Socials no és altra que, per una banda, l’enduriment dels criteris i del discurs quant als drets socials i, per l’altra, que aquests tinguin un enfocament caritatiu, assistencialista i de degradació. Alhora, és un nou pas en la línia de comprovar fins a quin punt DA està disposat a esgotar els recursos econòmics i de tot tipus de les famílies.

Considero molt necessari remarcar que aquest barem modificat afecta (novament) les persones amb menys recursos, que veuran reduïdes les seves prestacions socials en el cas de tenir alguns estalvis o alguna propietat d’escàs valor. Un fet que a mi m’inquieta molt i que, de fet, al meu entendre, hauria de preocupar tothom.