Quatre notes nivals

1. La valoració de la magnitud: normalitat versus anormalitat. El contrast ha estat molt evident: les persones han viscut amb molta normalitat el temporal de fred i neu d’aquesta setmana (podríem convenir a anomenar-lo, simplement, “hivern”); molts mitjans de comunicació l’han presentat, en canvi, com a un fenomen molt destacable, extraordinari, anormal.

2. El marcador cultural: el món de la neu a l’ADN. Xarxes socials farcides de fotos amb neu. Què busquem? Per què ho fem? És evident que les paraules orgull i identitat apareixen a la resposta.

La nostra identitat és indissociable de la neu i d’allò que l’acompanya. Una amiga meva de Barcelona em parlava l’altre dia de “les rodes aquelles que porteu vosaltres per no portar cadenes”, ens caguem en tot quan el de davant col·lapsa el trànsit per no anar ben equipat... Sí, les rodes de contacte són, per als andorrans, un marcador cultural més potent que l’escudella de Sant Antoni. I ens ajuda a estructurar el temps social (“quan feia que no nevava així?”; “l’any passat no va nevar tant, oi?”). Però hi ha més: la neu, per si sola, crea comunitat: qui no ha ajudat amb una empenteta (o unes quantes) a sortir un cotxe del tou de neu on estava encastat?

Recordo el meu pare ajudant els turistes o els residents nouvinguts a posar cadenes. Un darrere l’altre. Dubto que cap campanya publicitària ens pugui explicar o vendre millor...

3. Gestió d’inclemències: molt nivell. Sí, evidentment, ho podem fer millor. Però si fem un balanç general de la gestió de la nevada (previsió, informació de servei, habilitació de carreteres, treta de neu als carrers, etc.), el resultat em sembla difícilment superable. A molts altres llocs del món, les carreteres, encara avui, no serien transitables. Ràpid, eficaç i eficient. Sense accidents. Un deu.

4. Organització laboral: molt camí per recórrer. Dilluns, molta gent podria haver treballat des de casa. No perquè el temporal fos incapacitant sinó perquè va ser ineficient (cues, dificultats d’aparcament i tot plegat sense que l’oficina, tot sovint, aporti cap plus). Però res, el nombre d’hores fitxades continua sent el nostre indicador únic de productivitat...