Amb vosaltres és possible

Després del seguit de menjades tradicionals que se celebren en família, a aquestes altures de l’any..., sant tornem-hi amb Sant Antoni! Si bé els àpats del Nadal se celebren en petit comitè, la tradicional escudella de Sant Antoni és coneguda per omplir les principals places del país. Preparar milers de racions de vianda –com sempre s’ha dit a casa meva– es fa possible gràcies a tots els col·laboradors que desinteressadament vetllen perquè les tradicions perdurin.

Dimarts passat, amb motiu de la festivitat de Sant Antoni, a Andorra van tornar a fer bullir l’olla. Per preparar l’àpat es necessita un bon grapat de mans disposades a passar fred (sobretot enguany). Sortosament, com que es tracta d’una tradició, des dels més grans fins al jovent de les parròquies s’impliquen i es posen el despertador ben d’hora per començar a preparar l’olla. S’ha recuperat un costum, ja que durant la festivitat de Sant Antoni s’acostumava a repartir menjar entre els més pobres de la parròquia.

No voldria acabar d’escriure sense abans agrair la col·laboració de totes les persones que feu possible que les tradicions no morin. I com no, donar les gràcies a personatges com ara Antoni Santacreu, Antoni Puigdellívol, Joan Roca i Jesús Domènech, que a començaments dels anys 70 celebraven la seva onomàstica el dia de Sant Antoni. Oferien escudella i carn d’olla a tothom qui s’apropava a l’avinguda Meritxell i així van recuperar aquesta molt antiga tradició. Aquest esdeveniment va resultar tan reeixit que anys més tard es van crear les confraries d’escudellaires i avui en dia no ens imaginem un 17 de gener sense vianda.

Penso alhora amb el Pere Canturri, que va lluitar per recuperar la tradició dels fallaires, i amb els que li han tornat a donar vida. Si no fos pels col·laboradors que treballen perquè les tradicions no es perdin, de ben segur que no les podríem gaudir. Però, per sort, insisteixo, tant amb els primers impulsors com amb els que hi treballeu desinteressadament, és possible.

Per molts anys.