No em cansaré de dir-ho

L’11 de juny del 2015, amb una pregunta amb resposta oral que vaig formular al Govern, ja vaig argumentar que resultava difícil encabir un edifici de 14 plantes en un espai tan petit.

Aleshores vaig denunciar el cost elevat de l’edifici. També vaig denunciar que aquest edifici no era resultat d’un projecte de creixement urbanístic integrat a l’entorn. Alhora que vaig advertir de les conseqüències de tenir aquesta zona en obres durant tant temps, pensant en les molèsties als veïns com als comerciants de la zona de Riberaygua, com també la pèrdua de valor econòmic de les seves propietats degut a l’impacte negatiu d’un edifici sobredimensionat.

Vaig denunciar que no hi havia cap projecte clar del que s’hi volia fer, i pel que sembla encara estem en el mateix punt. La resposta que se’m va donar va ser que ja hi havia un pla de coordinació amb el comú d’Andorra la Vella per evitar al màxim les molèsties als ciutadans i turistes. També se’m va dir que s’estava construint un edifici de continguts (primeres marques, museus, centres empresarials, parcs tecnològics i altres espais d’usos econòmics) i que la idea no era construir un edifici i un cop acabat ja es decidiria què s’hi posa.

Doncs bé, ens trobem que la caserna de bombers ja no existeix, i a punt d’enderrocar l’edifici d’Andorra Telecom ja comencen els primers dubtes sobre el projecte.

Ara sembla que els continguts inicials no els posarem i ara es planteja posar el famós casino, i de retruc el cost també podria augmentar de forma considerable. Els veïns i comerciants de la zona comencen a veure tots els inconvenients que tenen aquestes obres. En un article que vaig escriure el març del 2016 ja vaig intentar justificar una altra forma d’entendre el creixement urbanístic del país. Un creixement que ve donat pel respecte a la nostra singularitat. Fer-nos més semblants a zones turístiques d’èxit com Chamonix, Salzburg o St Moritz. En definitiva, reclamava mantenir el nostre encant com a fet singular i únic del nostre país.

Edificis com el The Cloud els podem veure a d’altres ciutats. Andorra ha de mantenir identitat pròpia, i no convertir-nos en una còpia de projectes faraònics d’altres indrets. Veig que no anava tan equivocada.