Els alts càrrecs de DA s'enlairen; el país, no

D’ençà que Demòcrates per Andorra està al Govern, els diners que han servit per pagar salaris als alts càrrecs han pujat molt per sobre de l’IPC. La partida pressupostària de remuneracions sota aquest concepte contempla els salaris que es paguen als de lliure designació o nomenats a dit, per fer servir una expressió planera.

Els treballadors de l’administració considerats com a alts càrrecs són el cap de Govern, els ministres, els secretaris d’Estat, els ambaixadors, el cap de gabinet o secretari general, entre altres. L’any 2011, l’any que DA va guanyar les eleccions, els diners liquidats van ser 2,86 milions d’euros. Els anys següents, 2012, 2013 i 2014, es van gastar en aquest concepte 2,92, 3,19 i 3,06 milions d’euros respectivament. El 2015, de nou amb eleccions, la partida va baixar a 2,74, una quantitat inferior fins i tot a la del 2011. L’explicació no vindria donada per una contenció salarial del ministre de Finances aplicada als càrrecs de lliure designació, sinó pel fet que fins alguns mesos després de les eleccions no es van acabar de nomenar tots els ministres, secretaris d’Estat i altres càr­recs de designació lliure. En tot cas, aquesta reducció conjuntural no fa més que accentuar les xifres astronòmiques de les pujades pressupostades el 2016 i el 2017. Així és, el 2016 es va preveure una partida de 3,22 milions i, no s’ho perdi el lector, el 2017 s’enfila fins als 3,55 milions! En termes percentuals, el 2016 s’ha pressupostat un 18% més i el 2017 un 10% que als anys anteriors. En sis anys, la partida dels alts càrrecs de DA s’ha vist incrementada escandalosament i sense cap tipus de justificació. En valors absoluts la diferència és de 683.000 euros o un 24% en percentatge.

No hi ha cap motiu lògic ni acceptable d’aquest augment. Evidentment, els salaris de la resta de treballadors d’Andor­ra, amb prou feines han crescut un 1,1%. I això el 2012, ja que la resta d’anys el creixement ha estat zero per a aquells que han tingut la sort de no veure’s forçats a acceptar una rebaixa de sou per no perdre la feina. Encara que el país no acabi d’enlairar-se, és clar que la clau per DA és mantenir la seva gent contenta. Per això els situa a l’administració amb càrrecs de responsabilitat i amb salaris que s’inflen més que els globus aerostàtics. És del tot inacceptable