Absolutitzats

Fa un parell de mesos em vaig comprar el primer número del Tintín. Pot semblar una dada anodina, però és la història d’una reconciliació. Jo sempre havia estat de l’Astèrix. Em vaig acostar per primer cop al reporter belga fa uns tretze anys i aquell estudiant d’Antropologia que era jo a l’època es va esgarrifar amb les primeres pàgines de Tintin au Congo, farcides de justificació colonialista. Entre allò i la pretesa vinculació d’Hergé amb el nazisme, en vaig tenir prou per consolidar el meu rebuig a l’amo d’en Milou. En certa manera, havia absolutitzat el dibuixant a partir de la seva ideologia: si ets nazi (cosa que, per cert, no tot­hom té tan clara) no pots fer bons còmics. Absolutitzar, llegir una persona a partir de tan sols un dels seus atributs (“és d’esquer­res”, “és empresari”, “és home”, “és hiperactiu”, “és discapacitat”), pot resultar molt còmode però no ens ajuda a entendre absolutament res. Per això em vaig comprar l’altre dia el primer Tintín. I per això em costa tant entendre la tendència d’alguns a autoabsolutitzar-se. Que t’agradin les persones del mateix sexe que el teu, per exemple, em sembla, únicament, un dels centenars de trets que caracteritzen una persona. Per això em costa tant entendre les sortides de l’armari, per això em costa tant entendre les festes de l’orgull gai. Des de l’òptica dels drets civils, un gai hauria d’aspirar a la normalitat (ser persona), no a marcar la diferència (ser molt gai) i no sé si l’acte fundador d’aquesta diferència no és el ritual de la sortida de l’armari, l’acte que et defineix com a gai per sobre de la resta de coses. Evidentment, entenc la cosa: la situació de partida no és neutral i en un món que et discrimina és essencial reivindicar-se, però alhora, la via, et condemna a la discriminació, per això parlo d’equació irresoluble, perquè els temes de desigualtat són extremadament difícils de resoldre. Una il·lustració del dilema la trobem en Brokeback Mountain: una pel·li d’amor mediocre si conceps l’homosexualitat com a una opció normal, una pel·li trencadora per a la resta i per als que destaquen sempre que tenen molts amics gais. I va guanyar tres Oscars.