Foc i lloc
Podem, però hem de voler
Formo part d’una generació que ha estat testimoni d’un procés de transformació molt gran. Faig una mica de retrospectiva i m’adono del fet que, més enllà de la gran quantitat de coses que hagin pogut canviar, aquestes ho han fet a una velocitat vertiginosa, sobretot els darrers temps. Gaudim de més recursos i més eines que mai per millorar la nostra qualitat de vida, per créixer intel·lectualment i espiritualment, per a realitzar-nos, per a ser feliços... en definitiva, per a viure millor.
Cada infant i jove és una nova oportunitat per construir futur, cada un amb capacitats tan diverses com immenses, a les quals cal obrir camí.
Cada nova generació és responsabilitat de la que la precedeix i, en aquest sentit, hem de ser capaços de transmetre el respecte, la solidaritat, l’esforç i la responsabilitat: valors clau per construir ciutadans responsables i compromesos. Avui observo la realitat i m’adono que alguna cosa grinyola.
Les generacions que ens han precedit han lluitat molt perquè els infants i joves d’avui puguin créixer i fer-se adults en un context lliure de càrregues emocionals i de responsabilitats que en altres temps haurien hagut d’assumir perquè la vida era així. S’han sabut treure els esculls que dificultaven el camí, s’ha ampliat l’horitzó i tenen les eines per fer la cursa, no perquè hi renunciïn.
Els nostres avantpassats i nosaltres teníem possibilitat de deixar-los un món millor, havíem de treballar i lluitar per aconseguir-ho. Però en aquesta societat que ha avançat de manera tan vertiginosa, les hores dedicades al treball han minvat el temps compartit amb la canalla i el problema rau en un canvi educacional: molts joves que s’han convertit en pares han deixat d’educar els seus fills com es feia abans (de manera segurament massa autoritària) per a anar a l’altre extrem i ara, aquesta excessiva permissivitat, s’ha convertit en impotència davant d’una generació a la qual no s’ha posat límits i ha esdevingut, en molts casos, en els coneguts per ni-ni.
L’assignatura pendent ara és trobar la manera de franquejar les barreres que impedeixen retrobar un dels valors essencials dels quals emana la nostra societat: l’esforç.