La confrontació entre tòpics i realitat

Tots, sense cap excepció, ens deixem guiar per uns tòpics que tenen curs des d’uns temps que podríem qualificar d’immemorials. Aquestes opinions, molt sovint poc justificades i raonades, no es veuen mai oposades a cap argumentació con­trària i fan part del que participa de la nostra cultura comuna. Ara bé, en la seva gran majoria, constitueixen essencialment uns judicis d’intencions, amb un fonament molt poc sòlid. Però ens costa fer l’esforç d’analitzar-les objectivament i doncs conseqüentment de rectificar. Un dels exemples més paradigmàtics és la dita segons la qual els intel·lectuals o encara els professors serien tots d’esquerra, mentre que els empresaris votarien per la dreta. Si així ha pogut ser fa molts anys enrere, avui dia, la diversitat impera i esdevé cada dia més difícil, per no dir impossible, assimilar una categoria professional a una ideologia o l’altra. Altres tòpics que compartim són els relatius als funcionaris. Així, fa poc, un polític francès va afirmar, amb una seguretat sorprenent, que si no hagués privatitzat, quan era ministre, el servei de telecomunicacions, els veïns del nord mai haurien tingut accés a internet. Més enllà d’això, qui, un dia o l’altre, no haurà acusat els assalariats públics de treballar poc, cobrar massa i tenir un estatut força protector. Ara bé, si volem ser honestos i ens fixem amb la feina efectivament assumida pels empleats de l’Administració, ens haurem de recordar de l’esplèndida dedicació que van demostrar durant les últimes nevades del mes de gener. Tots, treballadors del COEX, dels comuns, policies, protecció civil i molts altres, aquests doncs que critiquem alegrement dia rere dia, bromejant o no, han esmerçat els seus esforços per a tornar el país a la normalitat, amb una rapidesa i un zel dignes d’elogi. A primeríssimes hores del matí, corrien per totes les carreteres i carrers d’Andorra, per facilitar la nostra circulació viària en les millors condicions, malgrat la dificultat de la tasca. Aquest exemple evidencia una vegada més que ens pertoca matisar les nostres crítiques, i potser mossegar-nos la llengua, abans de denigrar l’Administració que, en els moments difícils, sempre ha sabut fer front a la situació.