Adam i la costella

Llegeixo una entrevista amb Niles Eldredge, eminent paleontòleg de la Universitat de Columbia i membre de l’equip rector del Museu d’Història Natural de Nova York, especialitzat en l’estudi de l’evolució de les espècies i de l’espècie humana en particular. L’entrevistat explica que, a parer seu, difícilment la humanitat experimentarà canvis evolutius en el futur, ja que des del moment que l’home va descobrir l’agricultura –fa tot just quatre dies– va alterar el motor dels canvis genètics, cosa que no ha fet sinó accentuar-se en els temps històrics en què la cultura humana ha actuat de bombolla protectora contra les lleis naturals.

En un altre apartat, Eldredge parla del greu problema que l’educació té plantejat als Estats Units, en què l’ofensiva dels partidaris del creacionisme en contra dels postulats científics és més forta que mai. Sembla impossible que a aquestes altures del segle XXI, en el país capdavanter del progrés científic mundial, una massa més que significativa de pares catòlics, protestants i hebraics, després d’haver fracassat en l’intent d’imposar-se per les vies judicial i governamental, pugui utilitzar amb èxit els consells escolars per obligar els professors a explicar que la Terra va ser creada fa quatre mil anys, com diu el Gènesi, i que l’home va ser afaiçonat amb fang per un barbut pantocràtor. Vet aquí, al cor de l’imperi del primer món, un procedir que a la perifèria europea ens pot semblar impensable: que per raons de fonamentalisme religiós els ensenyants puguin ser obligats a mentir a uns alumnes que quan vagin a la Universitat comprovaran indefectiblement el temps que han perdut aprenent com si fossin certes històries sense cap ni peus.

¿S’imagina el lector el consell escolar d’un centre de casa nostra posant a votació si els professors han d’inculcar a la mainada la paràbola de la poma i la costella d’Adam com una veritat acadèmica no menys vàlida que el principi d’Arquimedes?

En tot cas, detalls d’aquesta mena ajuden a explicar com pot ser que un presentador de televisió com Donald Trump, rere una campanya electoral en què no ha amagat ni una engruna del seu pensament retrògrad i del seu tarannà impresentable, hagi assolit la presidència.