Andorra i Disney

Avui toca un d’aquells articles que he de començar amb un “Que no se m’enfadi ningú però...” Però quan vaig sentir que Andorra Turisme havia pactat una campanya amb la Disney vaig pensar que era broma. Després em vaig quedar glaçat i no és cap joc de paraules amb el gèlid destí del pare de l’ànec Donald. Vagi per endavant que no tinc ni fava de màrqueting (ni tot l’embolcall esnob i farcit d’anglicismes innecessaris amb què ens el venen), per tant no tinc criteri per valorar l’eficàcia o la idoneïtat d’aital campanya. Tampoc no em sembla malament que es facin les inversions adients per atraure turistes i que el país funcioni. Però la Disney? De debò? Segur que hi ha raons que se m’escapen, estudis tècnics que asseguren que les pel·lis de la Disney són de les més vistes. Potser sí.

Però em temo que no hem pensat que el món de Disney té tants partidaris com detractors. I no per la qualitat de les seves pel·lícules sinó pel conjunt de valors ideològics que vehiculen. Ha estat criticat des de fa dècades de classista, masclista, retrògrad, conservador, racista, homòfob i islamòfob. Ho té tot. Tant que ens hi mirem amb altres coses i tan poc que ens n’hem preocupat en aquest cas. No ho entenc: ens estirem dels cabells amb la victòria d’en Trump però no volem pensar que si Walt Disney visqués, segurament li hauria donat suport. Que a la canalla els agradin les seves pel·lícules no és dolent, però els adults de la sala heu analitzat quina mena de missatges i valors transmeten les seves històries? Internet és ple de lectures interpretatives que ajuden a desxifrar com, per exemple, en els seus films el poble, la massa (és a dir, nosaltres) de forma natural hem d’obeir els líders, o com subtilment s’articula un sistema de valors completament masclista, retrògrad i amb tics antidemocràtics. Qui no ho vegi (o no ho vulgui veure) és que ja li va bé, suposo.

No m’agrada que el nom d’Andorra quedi vinculat al que representa aquesta empresa. I penso que fem tard: si Disney ens ha comprat el producte, potser és perquè a ell ja no li compren el seu. O no tant com abans. En tot cas, mentre nosaltres passem fred, Walt Disney seguirà guanyant diners des de la seva nevera i sota la seva capa de glaç eterna pensarà en nosaltres i somriurà.