Política sub-16

Un grupet d’animals que juguen a pilota en un bosc. Un d’ells xuta massa fort i l’esfèrica va a parar a la parcel·la del costat, on juguen animals més grans, una colla d’abusananos instal·lats en la pitjor part de l’adolescència. Una assemblea dels animals petits (I ara què fem?), una anàlisi de l’actuació a adoptar, un pla d’acció, una tria de representants (Qui hi anirà?) i, quan finalment hi van, una negociació (Ah sí? I qui diu que sigui vostra? I què ens doneu a canvi?), conflicte, hegemonies, resistències…

D’ençà que em vaig topar amb aquest episodi de dibuixos animats, no he trobat una millor manera d’introduir (a nens, joves i adults) què carai és això de la política. I funciona. Per dos motius. Perquè se centra en allò que és essencial de la política (el debat de les alternatives per resoldre conflictes que ens afecten a tots i la implementació de les alternatives seleccionades) i perquè de política en podem parlar a qualsevol edat, especialment si obviem l’etiqueta “política”.

L’hegemonia cultural fa anys que mira de dibuixar-nos la política com una esfera inaccessible, plena de tecnicismes superflus, reservada als experts i nosaltres, convençuts d’estar incapacitats per entendre-la, ho hem rebotat als nostres petits amb encara més força fins al punt que si un nen mostrés interès per la política no trigaríem gaire a fer-ne mofa. No aspiro que un nen par- li de sistemes electorals proporcionals amb mètode Sainte-Laguë, ni molt menys, el que defenso és que un nen té capacitat per entendre alguns dels conflictes polítics essencials que l’envolten –escalfament global, crisi dels refugiats, etc.– si els abordem pels canals adequats i els despullem de tecnicismes. Feu-ne la prova. Conec dues nenes de tres i cinc anys que després d’una preciosa campanya de Greenpeace amb Ludovico Einaudi van decidir, per si soles, consumir menys perquè “les fàbriques no facin aquells fums que fonen el gel dels ossos polars” i que amb quatre i sis no entenen per què no ajudem la gent que fuig de la guerra (ni per què hi ha guerres). I no –m’avanço– això no és robar-los-hi la infantesa. Disfressar-les d’infermeres-sexy sí que ho seria...