Del temps i el moment

Sempre se m’ha fet difícil poder prendre una decisió a cop calent. No en sé, i tant l’experiència com el sentit comú em diuen que totes les coses necessiten el seu temps i el seu moment, que sovint no és el que hauríem triat. Les circumstàncies són determinants, gairebé sempre, i les hem de saber utilitzar en clau positiva per poder donar la resposta que demana el moment, però essencialment apuntant cap a la perspectiva del mitjà i llarg termini. Saber gestionar les oportunitats és, de ben segur, sinònim d’èxit.

En la vida política, tots sabem més que arreu que tota decisió té una conseqüència. Quan et mous tan sols fent un pas, l’entorn evoluciona, es modifica, sempre. Una altra cosa és voler tancar els ulls a aquesta realitat i pretendre ignorar-la. En aquest procés de prendre decisions per materialitzar accions que beneficiïn la col·lectivitat –que és com jo entenc la política– és imprescindi-ble entendre quin és el bon moment.

Ara mateix, a Andorra és el moment de donar resposta al marc de relacions institucionals entre els comuns i el Govern. La necessitat de modificar el marc de competències i transferències ha estat sempre un principi compartit per tothom: un país que evoluciona i creix necessi- ta reformes arquitectòniques que sustentin la seva ambició així com la capacitat d’assumir tots aquells reptes que se li plantegin. La solidesa d’aquests fonaments, però, requereix també la fortalesa i claredat d’objectius de les parts implicades, en aquest cas, els comuns i el govern. De fet, en el context d’una crisi econòmica històrica, se’ls feia difícil posar sobre la taula, de manera serena, elements cabdals per al seu futur. Avui estan treballant junts per proposar solucions com hem pogut constatar, per exemple, pel que fa la congelació de les transferències, i estem davant d’acords històrics.

La crisi econòmica queda enrere i aviat haurem recuperat el múscul necessari que la recessió va deixar malmès. I val a dir que s’ha fet molt treball: tots, sense excepció. Ara, amb un context econòmic favorable, amb l’economia endreçada i un clima col·lectiu faborable, ara sí, és el moment de culminar un procés i un treball que Andorra es mereix.