França se'n va

L’anunci de la retirada d’Andorra de la major part dels serveis consulars francesos ha sorprès alguns, mentre que per a d’altres ha estat una mostra més del declivi, iniciat ja fa molt temps, de la influència francesa en el nostre país en favor del creixement de la influència espa­nyola. La teoria de l’equilibri andorrà entre els dos estats veïns com a subproducte de l’arquitectura institucional de dos caps d’Estat que encarnen, més que la figura de la balança paritària, la de la palanca de braços desiguals (bella metàfora de Joan Massa), se n’està anant en orris, forçada per la realitat dels fets: les magnituds econòmiques d’intercanvi tendeixen a minimitzar-se, el component demogràfic francès a Andorra ha esdevingut testimonial (un 4% de la població total i menys d’un 2% de la població immigrada), les comunicacions continuen sota mínims, i per als francesos Andorra ha acabat sent una simple destinació turística.

L’edulcorament diplomàtic amb què es revesteix la retirada, presentant-la només com el resultat d’una reestructuració més àmplia dels serveis consulars francesos, no amaga una realitat decisiva: el creixent desinterès francès per Andorra, pa­ral·lel, cal dir-ho tot, al creixent desinterès andorrà per França. Andorra ha deixat de ser vista com alguna cosa més que un simple estat veí –i, si voleu, especialment aliat, via tractat trilateral–. En el sentit simbòlic, França ja fa temps que està llençant la tovallola de la influència, i la retirada consular no és sinó un pas més. Un pas premonitori que fa pensar que, avui, només el bisbat d’Urgell i la Santa Seu sostenen la continuïtat del Copríncep francès: en cas que tard o d’hora es compleixin les premonicions d’Òscar Ribas, que augurava una futura retirada del Coprincipat episcopal, els andorrans segurament no haurien de buscar un altre Copríncep per reemplaçar-lo –una martingala impròpia del segle actual–, ja que el Copríncep francès podria trobar el moment per a fer el seu propi mutis. I no seria cap hecatombe: si amb la Constitució Andorra va assolir la majoria d’edat, un dia o altre ha d’arribar a ser adulta a tots els efectes. Llevat que el poble andorrà consideri que el país ha de ser una província espanyola.