DA i la incapacitat d'atreure inversors

Aquesta setmana el Govern ha fet públiques les dades de la inversió estrangera al país de l’any 2016. Segons el ministre de Turisme i Comerç, l’any passat es van presentar 811 sol·licituds d’inversió estrangera, de les quals en va autoritzar 778, tot i que finalment se’n va acabar formalitzant 627. Unes xifres molt poc superiors a les de l’any anterior.

Tot i que 627 inversions foranes pot semblar un nombre molt important, la realitat és que la seva qualitat és francament baixa, amb un volum mitjà teòric de 154.899 euros per cadascuna. D’ençà que el 2012 DA va aprovar en solitari la Llei d’inversions estrangeres, el país no ha notat en cap moment l’impacte econòmic d’aquesta obertura. Perquè, tal com es va dir, aprovar la llei no implica que milers d’empreses es deslocalitzin d’un determinat país per venir a Andorra.

Els resultats comptables i, fins i tot, la supervivència econòmica de moltes societats estan en joc quan es pren la decisió de traslladar la seva activitat a un altre lloc. I aquesta és la clau. En cap moment sembla que el Govern hagi fet aquest exercici d’empatia. La llei hauria hagut d’anar acompanyada d’un pla d’accions estratègiques a implementar en menys de dos anys que abracés des de la revisió de tot el paquet legislatiu relacionat fins al compromís de consolidar una seguretat jurídica, la millora de les comunicacions terrestres o aèries de persones i de mercaderies, la implementació de sistemes de telecomunicacions segurs en tots els àmbits amb un centre de dades amb espai per ubicar amb tota la qualitat empreses tecnològiques, millorar i simplificar els procediments administratius sense perdre les garanties de la legalitat...

I quan tot el pla estratègic estigués implementat, caldria promocionar el país com a destí d’inversió i competir de manera agressiva amb la resta del món, passant obligatòriament per definir institucionalment la marca Andorra. Cada dia més es constata la incapacitat que té el Govern de diversificar la nostra economia, basada fortament en els sectors dits tradicionals. L’obertura era i és l’oportunitat de bascular la nostra dependència cap a sectors poc explotats de la nostra economia. I Andorra té un potencial meravellós per fer-ho, només cal saber com.