Foc i lloc
Triar perfil
Hauríem d’anar decidint què volem ser (políticament) de grans
Per començar, preguntes senzilles: volem que parlin d’Andorra a TV3? Si us resulta més senzill, podem dividir la pregunta: volem que parlin –amb càmeres incloses– de la meteo que farà a Andorra al temps de TV3?; volem que parlin del MoraBanc a la secció d’esports del TN?; volem que parlin de la banca o de la política andorrana a les seccions de política, d’internacional o de finances del TN? Ampliem-la ara: tenen dret a parlar d’Andorra des de fora d’Andorra? (Canvien les respostes en funció de qui controla el contingut, de l’orientació del missatge o de l’interès pel país?) Compliquem-ho: si mai hem de triar, preferim ser un Estat o una marca? Enrevessem-ho: Som realment independents d’Espanya? Per continuar, reaccions usuals. Si TV3 ja no té càmeres del temps a les pistes d’esquí del país o parlen del MoraBanc tan poc com de l’Ucam Murcia és perquè són uns antiandorrans. Si en parlen massa, d’Andorra, és que són uns pancatalanistes imperialistes que es pensen que som una comarca catalana. Si en parlen bé, en canvi (a TV3, a Le Figaro o als publireportatges que ens dediquen La Vanguardia o l’Ara), “ep, nen, posa la tele que hi surt Andorra!” Si algú de fora parla d’Andorra en genèric, indignació perquè no saben de què parlen. Si ve el Tour i parlen de final d’etapa a “Arcalís”, indignació perquè no hem colat que sigui final d’etapa a “Andorra”. Si uns militars espanyols basen la seva estratègia de defensa a dir que no som tan diferents d’Espanya, indignació majúscula. Si el consum cultural i els assessors governamentals i parlamentaris tenen denominació d’origen Catalunya o Espanya quasi en exclusiva, en canvi, normalitat absoluta. Si la gent baixa a la Seu o més enllà a fer les compres en comptes de gastar al país, mals andorrans. Si una parapública contracta la facturació fora, normalitat absoluta. Si des del sud o des del nord miren de limitar que els seus guardin els seus diners fora de casa seva, antiandorrans. Conclusió personalíssima: a un any de fer els 25, comença a ser hora de madurar i decidir si volem ser un Estat democràtic independent (amb tot el que comporta) o si, ben mirat, ens fa basarda...