Foc i lloc

Triar perfil

Hauríem d’anar decidint què volem ser (políticament) de grans

Creat:

Actualitzat:

Per començar, preguntes senzilles: volem que parlin d’Andorra a TV3? Si us resulta més senzill, podem dividir la pregunta: volem que parlin –amb càmeres incloses– de la meteo que farà a Andor­ra al temps de TV3?; volem que parlin del MoraBanc a la secció d’esports del TN?; volem que parlin de la banca o de la política andorrana a les seccions de política, d’internacional o de finances del TN? Ampliem-la ara: tenen dret a parlar d’Andorra des de fora d’Andorra? (Canvien les respostes en funció de qui controla el contingut, de l’orientació del missatge o de l’interès pel país?) Compliquem-ho: si mai hem de triar, preferim ser un Estat o una marca? Enrevessem-ho: Som realment independents d’Espanya? Per continuar, reaccions usuals. Si TV3 ja no té càmeres del temps a les pistes d’esquí del país o parlen del MoraBanc tan poc com de l’Ucam Murcia és perquè són uns antiandor­rans. Si en parlen massa, d’Andorra, és que són uns pancatalanistes imperialistes que es pensen que som una comarca catalana. Si en parlen bé, en canvi (a TV3, a Le Figaro o als publireportatges que ens dediquen La Vanguardia o l’Ara), “ep, nen, posa la tele que hi surt Andorra!” Si algú de fora parla d’Andorra en genèric, indignació perquè no saben de què parlen. Si ve el Tour i parlen de final d’etapa a “Arcalís”, indignació perquè no hem colat que sigui final d’etapa a “Andorra”. Si uns militars espanyols basen la seva estratègia de defensa a dir que no som tan diferents d’Espanya, indignació majúscula. Si el consum cultural i els assessors governamentals i parlamentaris tenen denominació d’origen Catalunya o Espanya quasi en exclusiva, en canvi, normalitat absoluta. Si la gent baixa a la Seu o més enllà a fer les compres en comptes de gastar al país, mals andorrans. Si una parapública contracta la facturació fora, normalitat absoluta. Si des del sud o des del nord miren de limitar que els seus guardin els seus diners fora de casa seva, antiandorrans. Conclusió personalíssima: a un any de fer els 25, comença a ser hora de madurar i decidir si volem ser un Estat democràtic independent (amb tot el que comporta) o si, ben mirat, ens fa basarda...

tracking