Com ens veuen i com som

Lamentar-nos amargament del fet que el recent partit entre les seleccions de futbol d’Andorra i San Marino es convertís en la riota universal a les xarxes socials, via infantilització dels dos petits estats europeus, pot servir com a pal·liatiu per al nostre consum intern, però no canviarà ni una engruna la manera com ens veuen des d’amples capes socials d’ar­reu del món. Constatar que les xarxes socials són plenes d’energúmens, i que per això no cal fer-ne cas, pot insuflar una dosi d’autoestima en el nostre cor ferit, però no variarà gens la imatge d’insignificança que se’ns atribueix. I és que som petits, i els petits –ho aprenem a l’escola– no es poden sostreure de la mirada prepotent dels grandolassos, especialment d’aquells que veuen la palla a l’ull del veí sense reparar en la biga que obtura el seu. Aquí escauria recordar els versos que Hölderlin va dedicar als seus compatriotes alemanys, que fan així, en versió catalana de Carles Riba: “No us rigueu de l’infant / si encara el beneitó / sobre el cavall de fusta es creu el rei, / oh amics, / que nosaltres també som / pobres de fets i rics de pensaments.”

Pobra de fets i rica de pensaments ho és la humanitat sencera, ai las!, però, com diu George Orwell a La rebel·lió dels animals (excusi el lector, avui és dia de citacions), “tots som iguals, però n’hi ha uns que són més iguals que els altres”. I això val tant a escala local com a escala universal.

“Pels fets els coneixereu”, diu l’evangeli (Mt 7,20) (tercera i última citació). I, efectivament, és pels fets que se’ns coneix (quan se’ns coneix). La comissió contra el racisme del Consell d’Europa ens acaba de recordar que, entre els pecats del passat que encara no hem rentat, hi ha el de l’obtusa negativa a la doble nacionalitat, que nega un dret per afavorir un privilegi. I en l’ínterim, Suïssa i Liechtenstein ens donen una lliçó de dignitat i d’independència preservant a casa seva la seguretat jurídica, mentre que nosaltres hem obert la porta sense rubor a inquisicions judicials poc fonamentades instades per la policia patriòtica espanyola. Tot això també compta per a la imatge exterior, més enllà del futbol, de les xarxes socials i dels energúmens que s’hi crien.