Darrere dels números

Avui felicito l’equip comunal d’Andorra la Vella pels bons resultats pressupostaris obtinguts a l’exercici del 2016. La bona gestió de les finances públiques, per princi- pi, s’ha de posar en valor perquè els ciutadans siguin conscients que les persones que les administren ho fan d’acord amb uns principis d’honradesa, de racionalitat i en benefici de la col·lecti- vitat.

Més enllà del fet que els números surtin –la bona gestió se li pressuposa, d’en- trada, a qualsevol gestor del diner públic– una de les qüestions que sovint no s’explica és l’ànima que hi ha al darrere del pressupost que els equips de govern elaboren a partir d’un projecte i d’uns objectius polítics que marquen clarament l’estratègia que cal seguir i les accions que s’han de desenvolupar per tal d’assolir-los.

És totalment legítim no acceptar els plantejaments polítics que sustenten un pressupost –només faltaria– per això cadascú planteja el seu projecte. Malgrat que aquesta pugui ser una afirmació òbvia que dona raó de ser al joc democràtic, és igualment necessari que el desacord es tradueixi en una crítica constructiva de la qual se’n pugui extreure quelcom productiu i que vagi més enllà d’un titular que doni notorietat al diari de l’endemà.

El pretext ha estat la darrera sessió de comú d’Andorra la Vella, però ja fa temps que s’ha estès una crítica, sovint, sense substància i improductiva, que no planteja alternatives sobre les quals debatre i que es pugui incorporar a l’acció de govern. Es tracta de sumar per a Andorra la Vella i de sumar per al país. Les idees són benvingudes sigui quina sigui la procedència, sempre que tinguin l’objectiu de construir.

La cònsol d’Andorra la Vella i el seu equip volen convertir la parròquia en una capital turística, moderna, dinàmica i endreçada, compromesa amb les noves tecnologies i el medi ambient i amb una societat cohesionada i solidària. Estic segur que molts d’aquests objectius són compartits i són prou importants com perquè siguem capaços d’aconseguir obrir l’espai per a aquest diàleg constructiu que necessitem per tal d’avançar plegats. Els progressos són sempre més satisfactoris si són fruit de l’aportació col·lectiva.

Fem-ho tots plegats.