Foc i lloc
El pla director d'Ordino Arcalís
Plantejava de forma molt gràfica i detallada els problemes i les solucions per poder donar-li viabilitat.
Els que em coneixen bé saben que m’agrada ser justa. I per justícia cal dir que l’anàlisi emprat coincideix amb les valoracions que fem els que de forma rutinària, cada cap de setmana durant la temporada d’esquí, anem a Arcalís per gaudir del nostre esport favorit.
Recordava l’anterior pla director que es va presentar fa uns quants anys i sobre el qual em vaig oposar. En aquell moment el desenvolupament urbanístic a l’estació no el vaig trobar suficientment justificat.
En el pla proposat dimarts passat no hi ha creixement urbanístic a l’estació, sinó millores –en la meva humil opinió– de l’espai i la seva utilitat tal com la coneixem, i mantenint l’estació en un context familiar i no d’aglomeració.
He de reconèixer que estava certamen preocupada. Potser per un sentiment de mantenir les coses tal com estan, de conservar el que caracteritza Ordino, que no és res més que l’equilibri entre desenvolupament urbanístic i natura que en un moment donat semblava que perdíem provocant un creixement descontrolat en determinats llocs, i que el temps ha demostrat innecessari.
Entre el públic assistent es va fer menció d’un aspecte important i fonamental que és el desviament de la Massana. Els ciutadans d’Ordino ens trobem aïllats degut a les cues que hem de fer dia rere dia, tant al matí com a la tarda i al vespre, obligant-nos a passar per Anyós. Una carretera que no té el disseny per donar cobertura a tant trànsit rodat, fent que en determinats moments inclús sigui perillosa.
Però a més d’afectar els ciutadans d’Ordino, també afecta els turistes, que al final són herois els que són capaços d’arribar a Arcalís. Arribar-hi representa una cursa d’obstacles, un cop superades les cues de la frontera i Sant Julià, han de superar les cues de la Massana, i finalment han de superar una carretera, sobretot al Serrat, amb uns revolts que quan hi ha neu resulten molt perillosos.
Tot i que em pot semblar un bon pla director, no podem oblidar que en el camí els turistes troben infinitat d’obstacles a superar que els condueixen a d’altres indrets.
Segur que cal fer-hi alguna cosa.