Qüestió de prioritats

9 de gener d’aquest any. Un grup d’estudiants del centre de formació professional convoquen una concentració tallant la carretera d’Aixovall. Es manifesten perquè els seus estudis no estan homologats? Es manifesten per una manca de recursos? O ho fan per la dificultat que tenen els joves per accedir al mercat laboral? Pot ser que ho facin per la manca d’ajuts als nous emprenedors? O per la cotització de la CASS que hauran d’afrontar quan siguin treballadors per compte propi? Feia un bon grapat d’anys que a Andorra uns estudiants no es manifestaven al carrer per expressar la seva preocupació per algun tema.

6 de març d’aquest mateix any. Tot just uns mesos després. El cap de Govern, dos ministres i el cònsol menor de Sant Julià de Lòria, visiten el centre de formació professional. Es tracta d’una visita per anunciar la creació d’una nova branca d’especialització als estudis de formació professional? O potser fan la visita per anunciar que els estudiants tindran sortida amb els seus títols a tot el territori de la Unió Europea? També podria ser que s’anunciés una ampliació de l’edifici actual amb l’objectiu d’allotjar-hi en un futur un viver d’empreses? O un paquet de mesures per afavorir la implantació de nous treballadors per compte propi? O fins i tot podria ser que acompanyessin un cap d’Estat a conèixer el centre educatiu? La visita és realment molt important. Cal tenir en compte que el cap de Govern no es desplaça gairebé mai, i menys ho fa acompanyat de fins a dos dels ministres que formen part del seu gabinet.

La mobilització dels estudiants i la posterior reacció del Govern no té com a origen cap de les qüestions exposades. L’origen real és l’eliminació del pàrquing gratuït de davant del centre escolar a conseqüència de l’enderroc de l’antic camp de futbol d’Aixovall. Sense aquest espai els alumnes tenen dificultats per estacionar els seus vehicles a la zona.

És clar que la queixa en forma de manifestació dels estudiants és legítima i fins i tot lògica sobre una qüestió que els afecta i preocupa, però aquest és un exemple que ens hauria de fer reflexionar sobre quin model de societat vivim, quins temes ens mobilitzen i per sobre de tot, com gestiona els conflictes i les prioritats el Govern de DA.