Foc i lloc
A reveure
Amb més de 4.000 pàgines escrites, ha arribat l’hora del comiat com a columnista
Era el 3 de març de 1994 quan, sota la rúbrica Entre línies, vaig publicar la primera columna d’opinió al Diari, amb periodicitat quotidiana, en una sèrie que va durar fins al 16 de novembre de 1996, amb 914 escrits. Poc després, el 3 de febrer de 1997, iniciava una altra sèrie a El Periòdic d’Andorra, sota la rúbrica L’ull distret (i Homo sapiens els diumenges), que, igualment amb periodicitat diària, havia de durar fins al 3 de juliol de 2005, amb 3.056 lliuraments. La tercera etapa com a columnista d’opinió a la premsa d’Andorra la vaig començar en aquesta secció del Diari el 7 de febrer de 2011, aquest cop amb periodicitat setmanal, amb 307 bitllets comptant el present. Avui poso el punt final a aquesta col·laboració, per voluntat pròpia i convençut que en la meva edat provecta i amb un total de 4.277 pàgines escrites en 23 anys, s’ha de trobar el moment d’acabar.
L’objectiu principal dels bitllets que he signat ha estat el d’entretenir els lectors amb reflexions que, sense defugir el compromís de l’opinió franca i independent, he intentat deixar obertes al bon judici i a la gimnàstica mental de qui bonament s’ha complagut a llegir-les. He procurat utilitzar el to menor més que no pas les declaracions de principis i m’ha animat sempre un esperit positiu, de modesta contribució a l’esdevenir del nostre país. Si he aconseguit aquests objectius, només els lectors ho poden judicar.
L’hora dels adeus que entono avui és el moment d’agrair la confiança que m’han atorgat els diversos directors dels mitjans i també la deferència d’aquells lectors que, pocs o molts, espero haver tingut, independentment de la coincidència o no de punts de vista. També és el moment de demanar excuses a qui s’hagi pogut sentir ferit per alguna opinió meva, en tot cas mai concebuda amb intencions ad hominem, sinó dins el lliure debat social.
I si he posat a aquesta columna el títol A reveure és perquè, més enllà de la jubilació d’obligacions amb periodicitat fixa, no descarto en el futur, si el cuc professional m’hi empeny, d’enviar a la Tribuna del Diari algun article tot confiant que el director tingui a bé de publicar-lo i alguns lectors de llegir-lo. A reveure, doncs, estimats lectors.