Les eleccions com a problema

Al principi, assimilava automàticament eleccions a democràcia. Si la gent vota, és un país democràtic. Tout simple. De seguida, però, es va fer molt evident que la cosa no quadrava, que de votar no n’hi havia prou, que a la Xina votaven però únicament entre membres d’un mateix partit... Se’n diuen criteris democràtics, requisits democràtics, factors de qualitat democràtica i d’altres maneres encara. Ho desen­volupen i argumenten molt bé molts politòlegs especialitzats en l’anàlisi de la democràcia (David Held, Robert Putnam, Arend Lijphart, ...) però ho explica especialment bé Robert Dahl en un llibret (On democracy) destinat a la ciutadania i no a l’acadèmia, i on explicava de manera molt planera els requisits democràtics que generen més consens: eleccions competitives, lliures, justes i sovintejades, dret d’associació, llibertat d’expressió, possibilitat d’accés a fonts d’informació alternatives, cens electoral inclusiu, etc. Vaja, votar i moltes més coses. Aquí sí, ja ho donava per bo. Si la democràcia no acaba de funcionar, és que hem de millorar segons aquells criteris: ampliar la base electoral, sistemes electorals més representatius, millorar les distorsions informatives en base a les quals votem, etc. Poc després, però, vaig topar amb un altre llibret, que va resultar ser un dels llibres més fonamentals de la ciència política. Es diu Principes du governament représentatif, i en ell el politòleg francès Bernard Manin deconstrueix la democràcia actual i enfoca les eleccions com a part del problema, tot rescatant la vella idea del sorteig com a base per a la democràcia. Vaja, que no és que les eleccions siguin insuficients, és que són inadequades. Una hòstia en tota regla. Beneïda hòstia, però, que ens permet repensar des de bases molt sòlides el conjunt del nostre edifici polític. Vaig coquetejar aleshores amb la idea de dedicar les meves millors hores a estudiar a fons el tema. Al filòsof belga David Van Reybrouck li va passar el mateix. Amb dues lleugeres diferències: que ell és un filòsof brillant i que ell sí que ha acabat concretant la recerca, en forma d’un assaig molt recomanable amb un títol i un subtítol només contradictoris en aparença: Contra las elecciones. Como salvar la democracia.