El potencial d'Andorra

El volum de veu era tan alt que era impossible no sentir el que deia. Però el que va despertar la meva atenció va ser quan l’home en qüestió li va dir al seu interlocutor que Andorra tenia molt potencial. Li va explicar que estava treballant en un projecte empresarial i que tot i el retard, tot anava correctament. Al final de la conversa li va proposar que anés a Andorra un dia amb ell i veiés el país i la seva potencialitat per si volia seguir les seves passes.

Ràpidament es va dibuixar un somriure a la meva cara. M’alegrava que gent de fora veiés Andorra com un país amb potencialitat.

Però el somriure em va durar poc, ja que ràpidament vaig sentir una pena profunda en veure que, tot i que els altres pensen que tenim potencialitat, nosaltres mateixos no som capaços de veure-ho. I no ho veiem en molts aspectes, però principalment quan ens referim a la nostra gent, al nostre coneixement, al nostre país i a les seves possibilitats.

Fa pocs dies un ciutadà em va exposar la seva preocupació. Considerava que l’arribada de treballadors estrangers feia que els nostres joves tinguessin menys possibilitats per treballar a Andorra, obligant-los a marxar, i va dir que no aprofitàvem la potencialitat dels nostres joves.

Feia referència a llocs de treball que amb les formacions universitàries dels nostres joves, i no tan joves, es poden cobrir perfectament.

Si els de fora consideren que Andorra té potencialitat és degut que existeixen no només possibilitats econòmiques d’expansió, sinó també persones preparades per dur a terme els càrrecs de responsabilitat que es requereix.

La potencialitat també cal relacionar-la amb les oportunitats. I les oportunitats cal relacionar-les amb el desenvolupament de l’emprenedoria.

Quan expressem que un país té potencialitat cal veure-ho de forma global, es refereix a les persones, a les oportunitats, al saber fer, al coneixement, a la seguretat, al sistema jurídic, aspectes que ens fan atractius als altres i que caldria que aquest atractiu siguem capaços de veure’l i apostar-hi de valent.

Un país que reconeix i s’esforça per consolidar la seva pròpia potencialitat amb fets, pot i ha d’exportar el seu coneixement i no només importar-lo.