Un Consell diferent

Dijous passat vam poder assistir a una sessió del Consell General diferent a les que estem acostumats a veure aquesta legislatura. I va ser diferent no pas per l’anècdota del lapsus que el conseller Joan Carles Camp va tenir en dir el nom del seu company Ferran Costa, i que es va tornar en l’anècdota graciosa de la sessió i possiblement de la legislatura, sinó per tot allò que vam poder veure tant durant el debat com durant les votacions posteriors.

Vam poder veure el reflex d’una voluntat de treball constructiu, en la qual els grups parlamentaris van defugir actuar sobre la base del rèdit polític a curt termini que, malauradament, ha estat la tònica d’aquesta legislatura, i ho van fer amb una clara voluntat que el resultat obtingut representés un avenç global en clau de país, sense guanyadors ni perdedors. Bé, amb uns clars guanyadors: tota la ciutadania. Allò que hauria de passar sempre.

Vull pensar que aquest ha estat un primer pas de cara a un canvi de mentalitat necessari per afrontar les grans reformes que hem de tirar endavant aquesta legislatura. Unes reformes necessàries i que no entenen de colors polítics. En poc temps podrem constatar si és així o si encara hi ha la voluntat de fer prevaldre el rèdit polític a curt termini enfront de les necessitats de país.

D’una banda, tenim les reunions de treball de la reforma de competències i transferències entre Consell, Govern i els comuns per tal d’abordar aquesta reforma amb la base dels principis d’acord assolits entre Govern i els comuns, de tots els colors polítics, i que són els actors directament implicats amb el seu resultat. De l’altra, tenim els treballs en comissió de la Llei de drets i deures dels pacients i la història clínica compartida, primera pedra, però bàsica, per tirar endavant la tan necessària reforma sanitària.

Aquestes són dues proves de foc per veure si el conjunt de grups parlamentaris estarem a l’altura de les circumstàncies que aquestes reformes requereixen. En el seu darrer escrit, el company Esteve Vidal reclamava fugir de la crispació i dels atacs personals per centrar-se en el debat de les idees. Jo hi afegeixo que aquest debat, en aquest moment, cal que el fem pensant en el futur del nostre país i no en el rèdit polític immediat.