Europa (II)

Sobre Europa fa dies que estic amb Ortega y Gasset. Fa un mes que el duc a les mans. Crec que avui encara ens parla i és aconsellable rellegir-lo. L’any 1949 es va presentar al Berlín dividit i, lluny de desil·lusionar-se, va insistir altra vegada sobre la unitat d’Europa en la conferència De Europa meditatio quaedam, demanant novament la creació d’uns Estats Units d’Europa. L’any 1953, dos anys abans de morir, reblarà el clau a Munic en una altra notable conferència: ¿Hay una conciencia de la cultura europea?

Enmig de L’Oda a l’Alegria, l’himne europeu, en el seixantè aniversari de l’origen de la UE, continua encara oberta la pregunta sobre Europa, en aquests moments d’amenaces de desintegració i de daurada decadència. M’han regalat ¿Dónde vas, Europa?, assaig editat a Herder fa un mes per Miquel Seguró i Daniel Innerarity, una reflexió polifònica d’una vintena de pensadors. Molt interessant i enriquidor sobre la nostra crisi d’identitat. Us el recomano, en aquest any d’eleccions al caire de l’abisme, del Llibre Blanc de Juncker, d’una Europa de velocitats plurals i/o de cercles concèntrics...

Soc europeista des de fa anys per lectures i per voluntat de ser. En aquests llargs 60 anys –la meva vida– Europa ha sigut, sens dubte, la solució i ara és la nostra responsabilitat continuar construint un poder públic més enllà dels estats, que ens continuï garantint la pau, la justícia i la solidaritat, la regulació dels mercats i la lluita contra la creixent desigualtat. Sí, som encara a l’Europa dels estats, però el gran repte de la Unió i el gran salt que ha de donar, com a espai polític, econòmic i social, és fer-nos veure clarament que l’Estat nació ha deixat de ser l’únic lloc democràtic de sentit, d’identitat i de comunitat política. La globalització, la complexa legitimitat democràtica de la UE amb la dura crisi econòmica i el seu deficient tractament, l’euro, els refugiats i el Brexit han posat en crisi el projecte europeu tal com el coneixem avui dia.

Sense perdre la memòria, cal una nova consciència –tornant a Ortega– que rellanci la Unió i el procés de construcció europea cap a una unió política. I un nou impuls. L’horitzó dels nostres nets des d’un passat d’esperances.