Conjunts de fulls

Tècnicament, una guia de telèfons és un llibre. Com ho és l’Ulisses de Joyce. Ni més ni menys. Un “conjunt de fulls escrits posats en l’ordre en què han d’ésser llegits” (DIEC2). Un llibre, vaja. Quina paraula més inútil... La utilitzem molt però perquè de fet, i paradoxalment, tot allò relatiu als llibres (que no tot allò llibresc) ho tenim molt mal resolt pel que fa a la terminologia. I parlem de ficció i de no-ficció, i parlem de literatura, de narrativa o d’assaigs sense saber ben bé de què parlem (amb pedaços terminològics com els manuals o la literatura científica). I acabem tirant de l’objecte (el llibre) o de l’acció (la lectura), amb plans que fomenten que llegim (sigui el que sigui) o que comprem llibres (continguin el que continguin). La meva mestra de CM1 anava una mica en la mateixa línia, però va tenir la delicadesa de donar-nos unes quantes pistes: contes, còmics, revistes... Ara, en canvi, anem a l’engròs, reificant el llibre i la lectura per se. I hi ha qui encarrega a la llibreria un metre i mig de llibres amb coberta rústica o qui et demana –per valorar les teves aportacions– quants llibres de sociologia tens a casa o quants llibres has llegit. (Contant també la guia de telèfons?) Uns critiquen que ja no es llegeix tant com abans i els altres etziben que, sumant totes les pantalles, les noves generacions llegeixen moltíssim. A mi, personalment, m’encanten els llibres, i generalment, el que contenen (tot i que no sabria dir si m’agraden més els llibres o les llibreries). M’encisa observar-los, triar-los, comprar-los, obrir-los i tornar-los a obrir, ara consultar-ne l’índex, ara espiar la dedicatòria o un fragment a l’atzar, i sempre, els agraïments. M’encanten els llibres, no sempre llegir-los. Però sí gairebé sempre. M’agraden, però, com a una opció. Detesto, en canvi, la superioritat moral de la frontera entre els que llegeixen i els que no o els discursos o plans en què la lectura sempre és la millor opció. A 1ère vam anar amb el gran Miquel Adroher (el meu profe de Lettres) a una conferència sobre literatura. A mitja xerrada es va girar i ens va deixar anar que la Divina Comèdia estava bé, però que a ell li agradava més pescar. Doncs això...