Preocupats de maquillar fracassos

Aquesta setmana el ministre de Finances ha presentat la liquidació del pressupost del 2016. Primer de tot, lamentar una vegada més que no s’hagi respectat la llei i s’hagi lliurat quatre dies fora del termini. En aquests moments i amb els fronts oberts que té aquest Govern, aquest fet passa desapercebut.

Amb una majoria absoluta al Consell General i després de sis anys, DA ha estat incapaç de presentar uns números que estiguin a l’altura del que Andorra es mereix. Amb una política basada a acontentar determinats sectors i un mínim d’inversions principalment en asfalt i rotondes, tècnicament no han aconseguit l’equilibri pressupostari que havia anunciat el ministre l’any 2011.

Perquè encara que finalment el Govern anunciï que ha tancat el pressupost de l’any passat amb 22 milions de superàvit, l’operació de maquillatge certament és espectacular. I és que a DA només li surten els números després d’introduir l’IRPF i de buidar la caixa d’Andorra Telecom. El primer any de recaptació de l’IRPF ha suposat una bombolla d’oxigen per a unes finances governamentals que no quadren. Si a més afegim que sumen a la seva caixa els 32 milions corresponents a tots els beneficis que ha fet aquest any Andorra Telecom, podem considerar que són 54 milions més d’ingressos que el 2015.

Per una banda, és lògic considerar que l’IRPF és un impost i que per tant tècnicament se l’ha de considerar com un suport a les polítiques pressupostàries estatals. Ara bé, considerar tots els beneficis de la companyia de telecomunicacions com un impost encobert per quadrar els números cada any i donar un titular que salvi la imatge del Govern és, com a mínim, un exercici de cinisme.

I tots els andorrans tenim la sort que els interessos bancaris estan sota mínims i per tant paguem extremament poc pel deute que tenim generat principalment pels governs liberals (en què militava Toni Martí) i per DA, que en 6 anys ha estat incapaç de capgirar la tendència creixent de l’augment de les despeses. Únicament preocupats de maquillar els fracassos, no han sabut plantejar i implementar una manera diferent de gestionar les finances públiques. Un altre àmbit, en el qual no se n’han sortit. I ja en van...