Aparences

“En una finestra hi havia un gat negre assegut. L’altre era blanc”. Quan tenia divuit anys, és a dir, molt temps abans que Diane Broeckhoven em descobrís l’aparença del senyor Julià, vaig veure el meu primer cadàver: estava exposat en capella ardent al Palau Solterra de Girona. Com el miol dolç o el pèl suau dels gats, tenia una aparença fràgil, amb la pell clara i els cabells blancs; semblava de seda. Era aquella dona que escrivia fent embastes i arrufats i cosia amb paraules precises i enfilalls de flors. Les flors i ella: la xicranda i les hortènsies de ca l’avi, les violetes de Sant Gervasi, la ginesta i les margarides de l’Empordà... això sí, totes arrengleradetes i domesticades en un jardí ben cuidat.

“L’altre va saltar al jardí una tarda de fred i de vent”. Però totes les aparences enganyen i els gats manyacs també esgarrapen. Aquell cos inert tan angelical havia estat una dona de pedra picada que havia viscut a Barcelona, a París, a Ginebra... Era una mare que, com quasi totes, estimava el seu fill, i el va deixar fugint del foc de la guerra civil per anar nord enllà, on va caure a les brases de la Segona Guerra Mundial... Era una amant de la solitud, va tenir i mantenir un gavadal d’amics (Anna Murià, Rafael Tasis, Carles Riba...), un gran nombre de relacions (Carner, Sales, Tar­radellas...) i l’amor adúlter i embriagador d’Armand Obiols... Era, en fi, una pintora, escriptora de teatre i mestra en Gai Saber a qui es coneix i es reconeix per la seva prosa.

Avui fa 34 anys que, a Mercè Rodoreda, la mort li “va fugir pel cor” a causa d’un càncer de fetge. Potser perquè la ploro des del fons de les entranyes, la recordo des d’un dels haikus d’Arinsal del seu estimat Agustí Bartra: “Les barques venen, / solteres, a abeurar-se / en el teu sexe”. Perquè amb ella em vaig fer gran i perquè, de la mà d’Aloma i de Cristina, he pogut viure al carrer de les Camèlies i a la plaça del Diamant, he descobert que darrere de qualsevol mirall trencat hi ha viatges i flors, la mort i la primavera... i quanta, quanta guerra... “L’endemà van trobar la gata estirada al carrer, encarcarada. El vigilant l’havia matada d’un cop de garrot entre les orelles mentre estava gatinant”. Aparences.