1'30'', 1'30'', 2', 2'30''

1 minut i 30 segons controlant l’accés a l’atracció per al torn corresponent. 1 minut i 30 segons més verificant que tothom ha baixat correctament el mecanisme de seguretat. 2 minuts veient com colles d’adolescents o postadolescents i pares amb canalla fan voltes i més voltes xisclant i rient a tot volum. 2 minuts i 30 segons per desactivar-los a tots el mecanisme de seguretat i esperar fins que l’últim abandona, pel lloc corresponent, el recinte de l’atracció. I 1’30” més de control d’accés. I un nou 1’30” de verificar la seguretat. I 2’ més de mirar-s’ho des del tamboret. I uns altres 2’30” de desactivar proteccions. I una nova sèrie d’1’30, 1’30”, 2’ i 2’30”. I 1’30”, 1’30”, 2’ i 2’30”. Portem mitja hora i manquen, doncs, set hores i mitja per acabar la jornada. Seixanta sèries. Verificar que 960 proteccions més s’hagin baixat correctament. I desactivar 960 vegades les mateixes proteccions. 5.220 verificacions / desactivacions quan acabi la setmana. 320 sèries d’entrada / verificació / aguait / sortida.

Si la lectura resumida d’aquesta setmana laboral us ha resultat indigesta, imagineu-vos com deu ser la seva execució setmana rere setmana. Aplicació al sector serveis del taylorisme fabril més inhumà: 1’30”, 1’30”, 2’, 2’30”; 1’30”, 1’30”, 2’, 2’30”. Parlo d’un sol cas però tinc la percepció que és amb casos com aquests que ens juguem una bona part del nostre futur com a societats. Què fem amb casos en què un humà no aporta cap valor afegit respecte a un robot? Substitució per un robot o manteniment de l’humà? Si pensem en gran, automatitzar allò automatitzable ens permetria guanys d’eficiència però també guanys d’humanitat (de salut, de dignitat, de temps per ser més humans!). Però per això, ja ho dèiem, cal pensar en gran, cal repensar-nos incorporant el repte de la robotització a l’equació de la vida humana i social sostenible, repensant, sobretot, totes les relacions monetàries i separant els ingressos de les persones de les retribucions per temps de treball. Si pensem en petit, a mantenir feines robòtiques només per mantenir salaris miserables, tan sols estarem contenint la realitat durant un grapat d’anys, com qui llença papers a terra per salvar la feina de l’escombriaire...