Trampes al solitari

Fa poc, hem tingut coneixement de la liquidació de comptes del període 2016. El resultat mostra un superàvit de caixa de més de 22 milions d’euros. Lluny de felicitar-nos tots per aquest resultat, que ens permet projectar una imatge de país seriós, que manté un ferm control de les finances públiques, que tot i l’afer BPA ha estar capaç de consolidar el creixement econòmic i que ha anat augmentant, any rere any, la despesa social per tal de donar resposta a tots aquells que, malauradament, han patit més els efectes de la crisi, des de l’oposició només han tingut l’habilitat, un cop més, de banalitzar i qüestionar aquests bons resultats. Per criticar aquests resultats l’únic argument que tenen és que s’han utilitzat els beneficis d’Andor­ra Telecom. Doncs sí, és cert, i com hem explicat molts cops, no té cap sentit que l’Estat no pugui usar els beneficis d’una empresa el 100% estatal que té la capacitat financera necessària per assegurar el seu funcionament i inversions, amb la finalitat de revertir-los a la societat. Però també és cert que si no s’haguessin utilitzat estaríem en superàvit, igualment. A més, s’atreveixen a insinuar que ells també haurien quadrat els comptes fent això mateix. Res més lluny de la realitat. Cal recordar que els dèficits anuals dels darrers governs han estat de mitjana d’uns 80 milions, arribant a superar el centenar. També diuen que ara el Govern té una major capacitat recaptatòria després d’haver desenvolupat el marc fiscal, i també és veritat. Però no diran que s’ha hagut de fer front al dèficit sanitari mentre que els governs anteriors han fet front a aquests dèficits a costa del fons de reserva de la branca general, sense fer-hi res per evitar-ho. Ni diran que es destinen més de 10 milions a pagar tant els compromisos ja contrets de jubilació amb els funcionaris com les aportacions al fons de jubilació d’aportació conjunta. Unes obligacions que tots els governs tenien i a les quals mai van fer front. Tampoc no diuen que quan es tenien els resultats de recaptació de l’IGI del tercer trimestre s’atrevien a qüestionar la recuperació econòmica i l’acció del Govern, però en conèixer el tancament final amb uns resultats molt millors dels previstos no han tingut el valor de rectificar.

Això sí que és fer-se trampes al solitari però, pel que sembla, en política la memòria és molt curta i la demagògia molt alta.