Històries i estil

[Columna de revetlla de Sant Jordi, quedeu avisats] L’Emili Teixidor s’indignava amb tots aquells que, per Sant Jordi, regalaven llibres no literaris. Sempre hi he estat incòmodament d’acord. Hi ha obres, però, que viuen en el llindar d’allò literari i no literari. De fet, què és la literatura? Improviso: històries i estil. I, si hi ha neguit per l’estil, tant hi fa que les històries siguin inventades i incorporin algun element real (en diem ficció) o siguin reals i incorporin, inevitablement, algun element inventat (en diem no-ficció). I com de no-ficció ben escrita n’hi ha molta, avui, ves, m’ha donat per reivindicar-la i per proposar una lectura literària a tot d’obres no literàries. Som-hi! De monografies etnogràfiques (descripcions denses de diferents maneres de viure en societat) em limito –són una debilitat personal– a quatre joietes: Tristes tropiques (de Lévi-Strauss), On est tous dans le brouillard (Pétonnet), Les mots, la mort, les sorts (Favret-Saada) i Entre las cuerdas. Cuadernos de un aprendiz de boxeador (Wacquant). Seguint amb les Ciències Socials, dos d’Història que escriuen especialment bé: Hobsbawm (trilogia del XIX, Historia del siglo XX) i Wrigley (Cambio, continuidad y azar), dos sociòlegs (la Invitació a la Sociologia de Berger traduïda per Estruch és sensacional i els assaigs de Sennett com La corrosión del carácter t’expliquen la complexitat del món com un conte il·lustrat) i un psicòleg social (Humphrey: La mirada interior). Però també els de bata blanca i els matemàtics escriuen relats trepidants (Watson ho fa perfectament quan ens explica com van descobrir La doble hélice i el manual Statistics de Freedman, Pisani i Purves està molt millor escrit que bona part dels passadissos dedicats a la literatura d’un Car­refour). Podríem estar-nos dos anys més, però en plena crisi de periodisme, deixeu-me, per acabar, reivindicar nous talents compromesos a explicar-nos el món que ens envolta i a explicar-nos-el bé. Demà, quan sortiu a car­rer, procureu-vos un Xavier Aldekoa (Océano África, Los hijos del Nilo), un Agus Morales (No somos refugiados) o una Jot Down, una 5W o una El món d’ahir. No us decebran, tampoc literàriament.