Foc i lloc
Ara fa 25 anys... (I)
Tots entretinguts posant les peces d’un trencaclosques
Fa dies que hi penso. Els Reis de l’any 1992 varen fer públic, per mitjà d’aquest Diari, l’avantprojecte de la Constitució andorrana, que fins aleshores era un text secret segons el compromís de la Comissió Tripartida. La seva publicació provocà un debat dins la societat amb fortes oposicions a la redacció dels drets i llibertats, al sistema electoral, a la creació d’un Tribunal Constitucional,... Estic convençut que la publicació del projecte de Constitució va ocasionar, als pocs dies, l’autodissolució del Consell General –una situació inèdita al Principat– en creure’s mancat de legitimitat per continuar amb la redacció del text constitucional. Quina va ser la finalitat de l’scoop periodístic? Recular per saltar millor o saltar per recular millor?
En tot cas, aquests dies, el 5 d’abril a tot el país i el 12 a la Massana, Escaldes i Canillo, fa ara 25 anys, tingueren lloc les eleccions generals al Consell, amb neu a Ordino i Canillo. S’hi presentaren 15 grups polítics i en sortí un Consell General amb un nou i clar impuls cap a la Constitució.
Aquesta interrupció i aquest parèntesi en els primers mesos del 1992 obrí un període de reflexió i de múltiples contactes de tots els qui interveníem en el procés constituent. En tinc un clar i viu record i en movia convençut que, en aquells moments, no ens podíem perdre en els detalls després d’una tan llarga història de la reforma de les institucions i, a la vegada, convençut també que tots havíem de tenir una gran capacitat per pensar a llarg termini, precisament després de nou reunions ja de la Comissió Tripartida tingudes l’any anterior.
L’any 1992 –ara fa 25 anys– fou un any transcendental i definitiu per a Andorra. Els veïns estaven distrets, uns amb Maastricht i altres amb els Jocs Olímpics de Barcelona. A Andorra, reunions i més reunions, de tots amb tots, matí, tarda i nit. Reunions a tres, Coprínceps i Consell. I reunions a dos, importantíssimes, cada Copríncep i Consell; també Consell i Govern, Consell i comuns,... Tothom, però, centrat i concentrat en una immensa operació de bricolatge en equilibri entre el passat i el futur. Tothom entretingut i animat posant les peces d’un trencaclosques entre la nostàlgia i l’esperança.