Benvingut, Mr. Macron?

França ens té acostumats a una plàcida alternança entre dreta i esquerra a l’Elisi que sembla que no es produirà el pròxim 7 de maig. Aquesta setmana, el cap de Govern i el síndic general s’acomiadaven del Copríncep François Hollande i s’obria un nou temps d’expectativa per a tots nosaltres, en espera dels resultats de la segona volta de les presidencials franceses que, tot apunta, tenen un clar favorit. El mapa geopolític francès s’ha transformat de dalt a baix i compta amb un clar guanyador, Emmanuel Macron, que podríem definir com el candidat de l’equidistància: ha sabut generar confiança entre l’ala més moderada i de l’esquerra –que fins ara aglutinava el socialisme i que està patint, no només a França, una profunda crisi– i la més progressista, però sobretot desencisada, de la dreta moderada de François Fillon, a qui l’electorat conservador no li ha perdonat l’afer del salari pagat a la seva esposa per un càrrec fictici al Parlament. La davallada de Fillon, unida al desgast de la presidència d’Hollande, ha generat un terreny adobat per a un perfil rassembleur com el d’Emmanuel Macron. El seu perfil tècnic i pragmàtic li ha servit per connectar amb les aspiracions d’uns i les decepcions dels altres aglutinant el vot desencisat de l’electorat, a dreta i esquerra. El seu perfil i les circumstàncies polítiques viscudes al país l’han situat en un bastíssim espai de centre que serà la clau de la segona volta, en la qual irromp la candidata de la ultradreta. Marine Le Pen també ha arribat fins aquí ajudada per circumstàncies com les que hem vist recentment durant les eleccions nord-americanes. Estem vivint l’as­cens del discurs que beu de la por i de la incertesa d’aquelles persones que se senten abandonades del projecte col·lectiu, ja sigui a nivell nacional o Europeu. La segona volta es presenta, d’entrada, sense sorpreses. L’electorat francès anirà segurament a votar contra l’ascens de la ultradreta i a favor del sentit comú de Macron. Tot apunta que ningú vol sorpreses i apostaran pels valors de pragmatisme, conciliació i sentit comú que queden lluny dels grans debats ideològics i del populisme. Queda per veure què succeirà les pròximes eleccions legislatives: serà força interessant veure què decidirà el poble: si la dinàmica continuarà a favor del futur president o si es recuperaran els partits històrics.