Creat:

Actualitzat:

Fa quinze dies, en aquesta mateixa columna em vaig atrevir a comentar la primera volta de les eleccions presidencials franceses que s’havien de celebrar el diumenge següent. En aquell moment, expressava els meus dubtes en relació amb els resultats d’aquests comicis, tot i que els sondejos apuntaven, des de feia setmanes, al que finalment ha estat el desenllaç definitiu. Victòria doncs per als dos primers designats pels electors, però també pels instituts d’opinions, després d’una llarga llista d’errors que ni fa falta recordar. Ara, els nostres veïns han d’acabar la feina el pròxim cap de setmana i decidir qui portarà les regnes del seu país durant els pròxims cinc anys. Triar no sembla difícil, atès que els dos candidats s’oposen radicalment en tots els àmbits. D’una part, el tancament i una més que probable sortida de la Unió Europea. De l’altra, l’obertura sobre un món cada dia més globalitzat, amb les conseqüències, positives però també negatives que això comporta. Encara fa pocs dies, el resultat semblava cantat. Les enquestes donaven un gran avantatge a un dels candidats que recull, a més a més, el suport, més o menys explícit, dels partits tradicionals. Ara bé, la primera setmana de campanya ve a matisar aquesta previsió, tot i que no sembla que es pugui invertir la tendència. Però més enllà d’aquest posicionament, la diferència entre els dos contrincants se situa a un nivell que afecta directament els valors essencials de la convivència democràtica. I dir això no es pot considerar com una figura de retòrica. Les evidències no es poden discutir, i difícilment s’entendria com els francesos poguessin donar un suport majoritari a una candidata i a un partit que es caracteritza pel seu menyspreu per aquests mateixos valors. Prova n’és el suport, quasi incondicional, que han acordat tant el dictador sirià Al Assad, i doncs a les seves actuacions mortíferes en contra de la seva població, com de l’autoritari Putin, que utilitza tots els mitjans al seu abast per fer callar la seva oposició. Aquest posicionament és característic del futur que es dibuixaria, en el cas que es vulgui fer cas a un discurs impregnat i inspirat per les nècies ideologies del passat.

tracking