La despesa de la CASS s'incrementa

Amb una població similar al 2009, quan es va aprovar la Llei de sanitat, la despesa de la CASS ha augmentat d’un 11% en set anys, mentre que els assalariats s’han reduït d’un 8%. El cap de Govern ja va alertar, fa dos anys, que la despesa feia perillar la sostenibilitat de la CASS i que, per redreçar la situació, calia apujar les cotitzacions i implementar un nou model sanitari. En aquell moment estaven en el punt de mira els metges liberals, als quals es responsabilitzava d’una part del dèficit; ara la situació ha canviat i la parapública alerta sobre l’increment de la despesa en fisioteràpia. L’any 2016, la quantitat destinada als fisioterapeutes, tot i ser elevada (3 milions), només és una petita part de la despesa sanitària global (3,5%), mentre que hospitalització (35%) i farmàcia (13%) són les partides més importants. Les consultes dels odontòlegs i metges del país, incloses les hospitalàries, equivalen al 15% de la despesa, i els actes diagnòstics, incloent radiologia i anàlisi, el 19%.

Entre el 2011 i el 2013, amb la població estabilitzada, es reduïen tant els assalariats com la despesa de la CASS, però durant els tres últims anys la despesa es dispara un 15%, en proporcions superiors a la població i els assalariats. Per sobre de la taxa d’increment global d’aquest trienni se situen els auxiliars mèdics amb un 24%, l’anàlisi amb un 20% i el diagnòstic amb un 19%. La partida de farmàcia, que augmenta en un milió el darrer any, és la que manté un paral·lelisme més fidel amb l’evolució de la despesa total. L’escassa informació oficial disponible no permet conèixer el nombre de farmàcies del país, però sabem per la premsa que tenim una de les ràtios més altes d’Europa. Malgrat que molts medicaments han quedat sense cobertura, el consum farmacèutic s’ha incrementat un 22% els darrers tres anys; s’importen medicaments per valor de trenta milions dels quals la despesa de la CASS representa la tercera part.

El problema de la sanitat està mal enfocat; no troben solució perquè no tenen diagnòstic i ja sabem que no es pot tractar una patologia sense conèixer-ne la causa. Amb les dades de la CASS, tot i ser insuficients, es dedueix que, a més de controlar metges i fisioterapeutes, també cal incidir sobre els actes diagnòstics i la farmàcia, sense oblidar el SAAS.