La vaca i el gat

A la pel·lícula Assassins, Julianne Moore, per a entretenir Sylvester Stallone mentre espera Antonio Banderas, li explica una faula. Una vegada hi havia un pollet que, en haver sortit del niu, va veure’s sol i deixat de la mà de Déu. El pobre ocellic es queixava (“Quin fred!”). Va passar una vaca i, en sentir els laments de l’aprenent de gall, el va tapar amb una bona tifa. El pollet ja no es queixava de fred, sinó de la foscor (“No m’hi veig!”). Va passar un gat i, en sentir-lo i repugnat per la pudor intensa, va alliberar la pobra presa.

En veure que era un pollet, se’l va cruspir. Moore extreu la moral de la faula: “No tot­hom qui t’omple de merda et vol mal ni tothom qui et treu la merda de sobre et vol bé.”

I arran de què m’ha vingut al cap la lliçó de conducta d’aquest relat? Arran de les eleccions a França. En aquesta vall nostra, tan políticament correcta i gens homòfoba (aquí no hi ha privilegis: tant és un potanegra com un porronxo com un polac com un gavatx), qui més qui menys, és a dir, bàsicament tothom, estava més o menys preocupat (esporuguit, esparverat, astorat, cagat, embasardit...) per si la Le Pen esdevindria la nostra quarta Coprincesa (repàs d’història: no oblideu Elisabet, Caterina i Joana de Foix). Com que nosaltres, els andorrans, som tan amants de les llibertats individuals i mirem amb els mateixos ulls de tolerància la musulmana que porta burca que la cristiana que porta hàbit, el rosegaaltars que combrega amb rodes de molí que l’ateu que renega de tots els déus haguts i per haver, temíem que guanyés les eleccions una rossa xenòfoba manipuladora de veritats. Ens feia molta por que se’ns cagués al cim.

Però ara ja ens podem relaxar. El nostre Copríncep sembla un noi formal, que, amb bones paraules, promet la xocolata del lloro i, com aquell fill del pare que no he sabut mai si era un o tri, la pau del senyor sobre la terra. Potser no és el gat que va treure el pollet de la merda, però potser és parent del que va entabanar la rateta que escombrava l’escaleta i va trobar un dineret. Jo tinc molt clar que és millor tenir la Le Pen ben lluny, però no sé si ens hem de refiar del guanyador. Sigui com sigui, i per si de cas, benvingut Monsieur Macron.