Ara fa 25 anys... (III)

En aquest mes de maig del 1992 –ara fa 25 anys– es programà el GPS que ens va dur definitivament a la Constitució, la creació més alta de tot polític i de tot poble quan aquest s’atura i es pregunta d’on ve i on vol anar. Veníem dels Pariatges, un pacte que fou la nostra Constitució durant més de 700 anys. I ara, entrevèiem –en el sentit d’albirar i de veure’ns tots mútuament– la Constitució com a nou pacte per governar i per vigilar el futur.

Amb la decisió i l’impuls del nou Consell General, fruit de les eleccions d’abril, la seva comissió especial encarregada del procés constituent reprengué, durant el mes de maig, la seva activitat. Aquest mes de maig fou un mes d’alta cuina i de xup-xup. Vàries alhora, preparant i servint plats precuinats. La comissió especial era la cuina central que bullia, però suaument. Al meu entendre, aquesta cuina central, abans de tornar a les reunions de la comissió tripartida, prengué una decisió transcendental: reunir-se bilateralment i per separat amb els Coprínceps i els seus serveis. Prudents i bons coneixedors del Manual Digest, els consellers volien “coneixer las inclinacions y humors de las persones ab las quals se deu tractar, tentar lo vado y lo pols als negocios, mirar y atender las circunstancias del temps”, com diu la màxima 12. Fou així. No es volia perdre peu en mig de l’aigua, sondant les intencions i palpant-ne directament el batec.

Ara fa 25 anys, el 18 de maig, una delegació del Consell General i del Govern es reuní al Palau de l’Elisi de París amb els serveis del Copríncep francès, i el dia 25 ho feu també al mateix lloc la comissió especial. Aquesta delegació del Consell i del Govern fou rebuda personalment pel Copríncep episcopal al Palau de la Seu dos dies més tard, el 27 de maig, i la comissió especial ho fou pels seus serveis el 10 de juny. Bilateralitat i simetria, com podeu veure. D’aquest sondatge i d’aquest escodrinyar nasqué el pacte amb el Copríncep Joan Martí, després d’exposar la seva reflexió sobre si, en fer tota una Constitució nova, no hauria arribat ja el moment d’extingir el servei que el bisbe d’Urgell venia exercint com a Copríncep d’Andorra. “Si m’ho demanéssiu, em beuria una botella de xampany”, digué.