Tots suspesos (o no)

El meu mestre de referència (dir-li “professor” era insultar-lo: “Un professor només transmet coneixement, un mestre ensenya a pensar”, deia) ens donava com a tesi una hipòtesi que mai no ens va poder demostrar. Afirmava que el resultat d’una prova sempre depèn de la manera com l’examinador formuli les preguntes.

Avui que no tinc res més a fer a banda de deixar-la caure, vull intentar demostrar que tenia raó. Per tant, us proposo un examen amb les preguntes adients perquè tots vosaltres suspengueu. Fa? Us bé de gust? L’examen, de cinc preguntes a dos punts per resposta correcta, és el següent: 1. Quants estats de la Unió Europea tenen tot o part del territori en què es parla català? 2. En català, el so [ʤ] es pot escriure –tj– (mitjó), –tg– (metge) o –dj– (adjectiu). Se te n’acut alguna excepció? 3. Quin és l’idioma oficial d’Andorra? 4. Història, farmàcia, fècula, íntima, última... A quina de les paraules esdrúixoles anteriors li sobra l’accent? 5. De quantes maneres es pot escriure en català el so final [k], sense tenir en compte els cognoms històrics?

A veure. Respostes lògiques (suspesos segur!). 1. Tres (Suspès. T’has deixat Itàlia. Doble suspès i memòria de mosquit si t’has descuidat Andorra). 2. No (Suspès. Has aparcat massa vegades al pàrquing comunal de Mitjorn a Encamp i no t’has adonat que hi ha una falta ortogràfica de pam i mig: els derivats de mig, siguin quins siguin, s’escriuen amb g: migjorn). 3. El portuguès o el castellà (Suspès. Encara no. Oficialment encara és el català). 4. Has pensat en qualsevol de les paraules sense tenir en compte que la pregunta era capciosa (suspès); et recordo la regla: “En català, totes les paraules esdrúixoles s’accentuen”. 5. Tres: c, g i ch (Suspès. Has pensat en fàstic i en càstig, però l’has cagada en pensar en el topònim que els provoca: Canòlich, que simplement és una especificitat agramatical).

Bé, ja em fareu arribar les vostres notes finals. Sense poder validar els resultats al cent per cent, us deixo amb unes altres paraules del meu mestre: “Vigileu amb aquell qui us vol fer passar bou per bèstia grossa: sempre us enredarà; ell sap que és un ignorant, només intenta que no sigueu conscients de la seva ignorància.”