Política i matemàtica: la parella perversa

Fins ara, tot era senzill. Primer s’obria la campanya electoral. Després, tocava el vot dels electors i el recompte de les butlletes a final del dia. Per acabar, proclamació del guanyador. Segons el sistema electoral emprat, es designava aleshores qui havia recollit la majoria dels vots emesos o bé qui havia aconseguit més vots que els altres. I començava a governar sota el control de l’oposició. Ningú gosava discutir el resultat. Havia vençut i tenia facultat per aplicar el seu programa. Aquesta pràctica, tot i presentar alguns defectes, es mereixia el consens de tots. Era la llei de la democràcia, i tots ho acceptaven.

Avui, tot ha canviat. Les minories, siguin quines siguin, posen sistemàticament en dubte la legitimitat del nou elegit. I per diferents motius. En primer lloc, analitzen el sentit dels vots re- collits. Se’ls classifica sorprenentment en dues categories. D’una banda els que signifiquen plena adhesió al projecte. I de l’altra, aquests que, tot i ser oposats al projecte, tenien l’única intenció de barrar el pas als altres candidats. Així, fa pocs dies alguns polítics i comentaristes francesos explicaven, amb un to professoral, que si bé un candidat havia recollit un 24% dels sufragis, en realitat només la meitat d’aquests electors eren convençuts pel seu programa. Doncs un 12% i no un 24%! Aquest primer raonament es complementa per la comparació dels vots recollits amb el cos electoral. I així s’arriba a recriminar que algú designat per un 66% dels sufragis, només representaria un 43% dels electors inscrits. Per tant, cap legitimitat per governar i, conseqüència última i divertida, hauria d’aplicar el programa de la seva oposició.

Aquesta argumentació, aparentment matemàtica, resulta particularment perversa i és de natura a pro- vocar unes tensions innecessàries entre ciutadans i governants. Més enllà d’això, seguint la mateixa línia, ens podríem interrogar sobre la representativitat real d’aquestes minories. Així, si mirem a casa nostra, una candidatura que recolliria un 10% dels vots emesos, expressaria realment el sentiment d’aproximadament un 5% a 6% dels inscrits, la qual cosa evidencia la vacuïtat d’aquesta forma de crítica.