Danys futurs

S’acosta l’estiu i, amb ell, les vacances escolars, i amb elles, mil i un debats educatius i paraeducatius, alguns de nous, alguns de molt manits i alguns, també, d’invisibilitzats. A França, per exemple, el flamant govern Philippe està a punt de tancar un decret amb l’enèssima reforma dels ritmes escolars. A Catalunya, torna el còctel format per la jornada intensiva, les vacances estivals eternes i el reduït caràcter social dels preus de tot allò extraescolar. I una mica a tot arreu es va consolidant cada cop més al centre de la discussió pública un punt que fins fa molt poc era marginal: la reflexió compartida entorn del sentit i els efectes dels deures.

Al centre de tots aquests debats trobem qüestions de seguretat i de responsabilitat (pot un nen de sis anys quedar-se, avui en dia, sol a casa durant deu minuts?; i una hora? i una tarda? i cada tarda i vespre de la setmana?; i un dia?; i cada dia d’unes vacances de gairebé tres mesos?; i quedant-se, a més, a càrrec d’un germà petit?) que, de passada, amaguen un debat pendent sobre el tipus d’infants que volem (més infantils o més adults?). També trobem qüestions de conciliació, de reformes horàries, de jornades laborals. I, finalment, també sobresurten les qüestions relacionades amb la igualtat d’oportunitats.

En aquestes darreres qüestions, però, s’acostuma a emfasitzar les conseqüències pel present dels infants però acostumem a deixar-nos tots els perjudicis pel seu futur. I oblidem, així, que els nens que no han sentit un nombre mínim de paraules abans dels tres anys no podran recuperar mai més els beneficis d’aquests estímuls inicials. I oblidem que els nens que es veuen privats d’unes tardes, uns vespres, uns caps de setmana i unes vacances acompanyats i interessants s’estan perdent com a mínim el mateix que allò que fan a l’escola. I oblidem que l’atur juvenil no només et priva de sou, sinó que, extirpant-te una etapa fonamental per fer currículum, per fer contactes, per fer-te un nom, t’està comprometent tota la carrera professional. Oblidem, en síntesi, que per millorar l’educació hem d’acostumar-nos a pensar molt més enllà de l’aula i del moment present.