L'esperit que persisteix

La Nit de Copes al barri antic d’Andorra la Vella ha estat un èxit. Sense pal·liatius. Es miri des de l’òptica que es miri.

Vagi per endavant la sincera enhorabona als impulsors d’una iniciativa que permet revifar el sentiment de pertinença a Andorra la Vella, a l’espai històric, patrimonial i sentimental, bressol de la par­ròquia, avui convertida en la capital d’un Estat. Aquest dijous, passejant pels carrerons empedrats del que serà sempre el meu barri, no vaig poder evitar reviure el caliu i la proximitat d’aquell veïnatge gairebé microcòsmic que ens feia sentir tan a prop els uns dels altres.

Carrers on una colla de joves vàrem créixer i viure els valors de la lluita diària i de la convivència, en una An-dor­ra que es transformava ja de manera decisiva. Es podia palpar l’esforç per superar-se dia a dia, a nivell individual i col·lectiu, però també aquella solidaritat i aquelles ganes de tirar endavant nous projectes, de participar en l’activisme cultural, de no parar de donar vida al món que ens envoltava.

Aquest dijous, el nucli antic d’Andorra la Vella respirava tot això multiplicat per molts i moltes persones que avui formen part d’una par­ròquia amb un tarannà més urbanita, de tots els emprenedors que, sobrevivint als moments més delicats, han conservat la il·lusió per ser part de l’espai comercial on es guanyen la vida i han demostrat que el seu compromís va més enllà d’això.

El comerç sortia al carrer, envoltat per la música i les activitats de dinamització programades a l’entorn de l’esdeveniment. Les terrassetes oferien una imatge increïble, plenes a vessar amb gent de tota condició: joves, grans i famílies senceres gaudint d’un càlid vespre de primavera. Els establiments comercials, fent ofertes especials per cridar els vianants a permetre’s un caprici, i ho feien imbuïts per aquest esperit dinàmic, optimista ... alegre!

Ens hem de felicitar tots: per la idea i pels resultats.

Hem de reconèixer que, una vegada més, la parròquia ha lluït com mai i ha sabut connectar amb la seva gent. Crec que quan els projectes es plantegen pensant en les persones, el missatge es capta immediatament i la resposta només pot ser positiva.

L’èxit és col·lectiu!